Turistes, rebuig o repte?

Ja fa uns anys que s’ha instal·lat entre l’opinió pública un fort sentiment antituristes. Aquest sentiment és especialment perceptible a Barcelona. No és casualitat, doncs, que durant la darrera campanya electoral municipal fos un dels aspectes més debatuts i emprats com a arma electoral. Hi ha molta gent que es pensa que Barcelona és una de les principals destinacions turístiques mundials i que per això s’han de prendre mesures dràstiques contra l’allau insuportable de turistes. La veritat dels números, però, no és aquesta. Barcelona està situada en un modest lloc 26 en el rànquing de ciutats del món que reben més turistes. La número 1 –informe del 2016– és Hong-Kong amb 25,5 milions anuals, seguida per Singapur amb 22,4. La primera ciutat europea és Londres amb 16,7 milions; París, 15,2; Istanbul, 10,5; Roma, 8,6, i Praga, 6,2. Barcelona rep 5,9 milions, menys que la meitat de Londres o París! Aquestes dades demostren que Barcelona i, de fet, tot Catalunya, tenen un repte important davant seu. El repte és saber gestionar en positiu el creixent número de visitants. Un creixement producte de l’abaratiment dels mitjans de transport i l’augment del temps d’oci dedicat a viatjar, que fan que el nombre de turistes vagi a l’alça els propers anys. Els beneficis econòmics i de llocs de treball que impliquen aquests milions de visitants ens obliguen a no tractar-los com una plaga que ha de ser aniquilada el més aviat possible. Però tampoc podem permetre que se’ls tracti com una espècie en perill d’extinció i es permeti qualsevol cosa a nivell urbanístic, comercial o social per rebre’ls i tenir-los contents. Situacions que per desgràcia ja han passat més d’una vegada. Crec que aquesta situació s’ha d’afrontar com un repte organitzatiu i aprofitar per millorar la imatge i la repercussió positiva en tot el territori. 
El creixement del turisme és una realitat i el seu rebuig visceral no ens aportarà res positiu. Jo preferiria acceptar el repte i fer una bona estratègia i plantejament coordinat que ens permeti obrir les portes a un benefici més ampli i millor repartit.

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres