Convivint amb SEGRE. Article pel seu doble aniversari 35/20

Logo de SEGRE pel doble aniversari


La meva vida des que vaig arribar a Lleida i al diari SEGRE van pràcticament de la mà. Enguany se celebren els 35 anys del diari i 20 de la seva edició en català. Jo vaig arribar a Lleida l’octubre de 1987. Arribava a aquesta ciutat per a mi totalment desconeguda i començava a treballar com a professor interí d’alemany a l’EOI. Així vaig començar una nova vida intensa i apassionant. Al cap de pocs anys em vaig trobar amb la grata sorpresa que Santi Roig em convidava a les tertúlies de SEGRE Ràdio. Aquí va començar la meva relació directa amb el Grup SEGRE, ja que després seria Juan Cal qui em convidava també a escriure al diari amb una columna pròpia: La Talaia.
En la meva columna ja he escrit uns 300 articles i aquest aniversari és un bon moment per agrair de tot cor la fidelitat de la gent que em llegeix cada dos diumenges. En aquests 30 anys, aquell noiet que va arribar a Lleida sense conèixer ningú, va passar de professor d’alemany a secretari de l’EOI i després a director del centre durant 17 anys, càrrec que vaig deixar per presentar-me com a cap de llista per CiU a les municipals del 2011.
El meu pas per la Paeria va ser una experiència impagable a tots nivells. Van ser difícils i intensos. Però l’objectiu inicial que ens vàrem marcar, el vàrem mantenir fins al final del mandat: intentar que la gent de Lleida patís el menys possible els efectes de la brutal crisi. Però tot i aquest canvi radical en la meva vida professional, la relació amb el SEGRE no només no es va acabar, sinó que es va incrementar per la constant relació que acostuma a haver-hi entre polítics i mitjans de comunicació. Ara he tornat a les aules, però sense oblidar mai el meu compromís amb la ciutat, el país i la seva gent. Els temps que patim crec que així ho exigeixen. Des de la meva Talaia continuaré reflexionant, criticant i opinant sobre tot allò que afecta la ciutadania i també explicant els meus viatges i apropant la cultura alemanya a Lleida. Espero que continuem junts, diari, lectors i jo, molts anys més!

Comentaris