Entrada a Belianes |
El que ha passat a Belianes ha posat de manifest els forats negres del sistema. Si és veritat que els pares ja fa anys que van fer saber al Departament d'Ensenyament aquesta situació, ¿com és que donant l’esquena a la qualitat de la docència diària, es poden anar pujant els esglaons de la carrera funcionarial, fins arribar a quedar acreditat com a director? ¿On són, i si hi són, de què han servit els informes de caps de departament, caps d’estudis, directors, inspectors, delegats, si la mateixa administració acaba acreditant-lo com a director? ¿Si la pressió dels pares durant quatre dies, tira per terra tot l’entramat burocràtic del món docent, no ens hauríem de plantejar alguns canvis?
És comprensible un cert grau de corporativisme, però hem de tenir molta cura quan posem en qüestió els drets bàsics dels usuaris.
Administració, docents, sindicats i AMPA, hem de ser valents per obrir en debat i retocar tot allò que no funciona dins del sistema. Deixar de portar els alumnes a l’escola i donar una comissió de serveis a corre-cuita no és cap solució al problema de fons.
SEGRE 15/06/2003
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada