Calendari tàctic

SEMBLA SER QUE finalment tindrem la proposta de finançament sobre la taula. Després d'innumerables ajornaments, ja s'ha trobat l'època idònia per arribar al desenllaç final: el 15 de juliol. Curiosament aquesta setmana també s'ha comentat des de Madrid que puguem tenir la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut abans de les vacances. Són dos temes que fa massa temps que s'arrosseguen per les pàgines dels diaris i els titulars dels noticiaris. Curiosament ara, a començaments de les vacances, podem tenir el resultat dels dos grans temes polítics que tindran repercussions en el futur més pròxim. Podria ser optimista i pensar que ho fan per aquestes dates amb la finalitat de tenir les vacances per llegir la lletra menuda de l'excel·lent finançament i gaudir d'una sentència que confirmi la voluntat que va deixar per escrit el poble català a través dels seus representats en l'Estatut. Si fos malpensat diria que ho fan al començament de les vacances perquè la gent no tingui ni ganes ni temps ni moral per queixar-se d'un insuficient finançament i d'una sentència podadora que pugui deixar tot l'arbrat de l'Estatut en poc més que un bonsai. Al setembre la gent ja no recordarà res de res i prou feina tindrà a saber com fa front als pagaments de la targeta de crèdit que ha fet servir durant tot l'estiu. La possible desafecció política dels catalans ja haurà quedat diluïda amb la suor de l'estiu i ja estarem en disposició de tornar-los a votar en les properes eleccions que ens posin al davant.
L'altre dia, el conseller Castells recriminava a CiU des de la tribuna del Parlament que en política no tot s'hi val. Estic absolutament d'acord amb ell si això és exigible a tots els partits polítics, i en especial al PSC-PSOE, que són els que governen aquí i a Madrid. Si la primera alternativa que he plantejat anteriorment és la correcta, caldrà felicitar el conseller; si ho és la segona, que s'apliqui allò que diu que en política no tot s'hi val!