De viatge. Viatjar sense por

El desert de Namíbia

Possiblement, mentre vostès estan llegint aquest article, jo ja estigui volant en direcció a Windhoek (capital de Namíbia). Finalment, tinc vacances i una vegada més aprofito per fer un viatge.

Aquest diumenge sortim de Barcelona i després de 14 hores de vol i de passar per Zúric (esperem que els controladors aeris no hagin sortit a prendre un cafè!) i Johannesburg, arribarem a Windhoek. Allà ens espera un 4x4 i 24 dies al davant per recórrer un país que segons un article de “El Periódico de Catalunya” del darrer cap de setmana, és millor no anar-hi. Al nord, a la frontera entre Angola i Namíbia, encara hi ha grups armats i conflictes d’interessos entre la gent d’un costat i l’altre de la frontera.

Viatjar sempre implica petits inconvenients. Si a més a més, el país visitat està fora de l’òrbita dels del Primer Món, els inconvenients poden augmentar. Cal ser-ne conscient i prendre mesures, però no soc de l'opinió de deixar d’anar-hi.

Força vegades els terroristes d’un país han tingut en el punt de mira infraestructures turístiques o als mateixos turistes per desestabilitzar el govern. A casa nostra ho vivim amb menor o major intensitat gairebé cada estiu amb els atemptats d’ETA. Haurien de deixar de venir per aquest motiu aquests milions de turistes que tan necessaris ens són per equilibrar la nostra economia? Els amics que m’acompanyen i jo no estem disposats a fer el joc a aquesta gent. Continuarem anant als llocs que creiem oportú, prenent les mesures de prudència que tot viatger ha de tenir present. 

Els puc assegurar que els petits, o grans, inconvenients viscuts al llarg d’un viatge sempre queden compensats per l’experiència viscuda.

Bon estiu i, si és el cas, bon viatge.

SEGRE 28/07/2002