Ordinadors a l'aula

UNA VEGADA FINALITZAT el debat sobre la nova llei d'educació (LEC), sembla que tant el Govern com els mitjans de comunicació hagin centrat el tema de la qualitat educativa en el repartiment d'ordinadors a l'alumnat. Reiteradament veiem notícies en què els escolars teclegen ordinadors mentre una veu en off ens parla que el departament d'Educació vol incorporar ordinadors portàtils a l'ensenyament.
No hi ha dubte que aquestes notícies han impactat la ciutadania, ja que pares i mares ens pregunten sovint si ja ho fem tot amb l'ordinador. El rèdit polític de la notícia està clar que ja s'ha aconseguit. La realitat educativa, però, és una altra de ben diferent. Donar ordinadors a l'alumnat abans que al professorat i amb la formació pertinent és col·locar el carro davant dels bous. Si tan important és el tema de la informàtica i els ordinadors a l'aula -que ho és!- com és que ni el departament d'Educació ni els sindicats s'han preocupat d'incorporar aquests aspectes al sistema d'oposicions actual? Com pot ser que d'aquí a tres setmanes pugui entrar a ser funcionari educatiu de per vida algú que no hagi fet mai una classe amb ordinador si això ara és considerat tan bàsic? Qui ha de dominar les potencialitats de fer servir l'ordinador a l'aula, l'alumnat o el professorat? No hi ha dubte que les característiques del món de les noves tecnologies han influït i han d'influir en el sistema educatiu i la manera de fer les classes. Ningú pot obviar que Wikipedia s'ha transformat en una mena de professor/a universal. Massa sovint, però, tant als instituts com a les universitats, s'han de tornar treballs que són simples retalla i enganxa d'una pàgina web.
La notícia educativa important ha de ser tenir el professorat ben format en noves tecnologies per saber com treure profit dels ordinadors. Segur que el rèdit polític d'aquesta decisió sigui molt menor, però, sens dubte, és la feina més important. El que s'ha dit fins ara es mou entre la propaganda i la demagògia.

SEGRE 07/06/2009