Vida de tango

El tango és pura seducció

Aquestes darreres vacances de Nadal he viatjat pel sud d’Argentina i Xile. A part de gaudir dels espectaculars paisatges patagònics i de les seves impressionants muntanyes i glaceres, tenia força interès a poder contrastar in situ les notícies que sobre la crisi argentina havien anat sorgint als mitjans de comunicació del nostre país.

Destaco els aspectes que al llarg del viatge vaig trobar més reiteratius. La gent està farta de la classe polític. En especial criticaven a C. Menem i la seva possible tornada electoral. Gran sentiment nacionalista. Hi ha banderes argentines pertot arreu i l’eslògan “Indústria argentina” apareix de manera destacada en els productes com a publicitat per seduir els compradors. Paraules com “nación” i “patria” es fan servir de manera repetitiva des dels organismes oficials. I per últim, encara que sembli una broma, hi ha força gent de tot nivell social que opina que Maradona es Dios.

Hi ha en general molt escepticisme i resignació. Tinc la impressió que els polítics argentins són com les cames dels balladors de tango, no saps mai cap on aniran ni quina pirueta faran. Però a diferència del ball estan absolutament mancats del seu erotisme i compenetració amb la parella. Crec que el polític argentí va per lliure i que s’amaga darrera de “banderes” i “nacions” per ocultar els seus interessos particulars.

Una curiositat: l’aeroport de Ushuaia porta el nom de “Malvinas Argentinas”, va ser inaugurat el juny de 1997 per C. Menem. La placa que commemora l’esdeveniment va encapçalada per l’empresa constructora: London Supply S.A.

Ja ho diu el tango. Creiste en la honradez y la moral. ¡Que estupidez! Por esto es tu total fracaso decidir, ni el tiro del final te va a salir. Desencuentro. A. Troilo

SEGRE 12/01/2003