Bodes d’or

50 anys casats... Felicitats!

Aquest proppassat dimecres a les 12 del migdia, a l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona – a tocar de l’ajuntament – , els meus pares: Pere i Antònia, van celebrar les seves noces d’or. 
No sóc jo la persona més adient per explicar tot el que ha passat durant aquests 50 anys, de fet jo vaig arribar un temps després. En tot cas, sí que puc transmetre tot allò que he vist i viscut tots els meus anys al seu costat. En un món actual, on el nivell de compromís entre les persones, la capacitat de saber estar al costat d’algú en els mals moments no són precisament qualitats que estiguin gaire esteses, el fet de veure una parella que exercita aquests valors des de fa 50 anys és realment digne de celebració. La realitat demostra que trobar persones per compartir els bons moments que dóna la vida de tant en tant és relativament fàcil, però tenir al costat gent disposada a compartir hores, dies, setmanes o mesos de malaltia o hospitals no ho és tant. 
En el cas dels meus pares, la famosa frase: “en la salut i en la malaltia" s’ha posat a prova abastament. Per desgràcia, la salut no ha estat sempre una companya generosa amb la família, i tots hem pogut comprovar com d’units s’ha d’estar i amb quina generositat s’han d’afrontar aquests moments difícils que posen a prova les persones. Aquesta capacitat d’esforç, paciència i comprensió, contrasten amb el seguit de casos de violència domèstica que surten a la llum gairebé cada dia, malgrat totes les mesures que es prenen en l'àmbit policial i judicial. Sempre m’he preguntat quin concepte de l’amor i l’estimació pot tenir algú disposat a fer mal – físic o psíquic – a algú a qui diu que estima. Crec que ni els mateixos especialistes aconsegueixen donar resposta a aquesta xacra social que continuem vivint en ple segle XXI. 
Malgrat això, casos com el dels meus pares, dels que no surten a la premsa, són també un exemple de l’altra cara de la moneda. Gent anònima que viu la vida disposada a estimar i sacrificar-se per l’altre amb total dedicació. No són valors molt moderns, però sí absolutament envejables. Felicitats, Pere i Antònia. 

SEGRE 22/07/2007

Comentaris