Aprofitant que el meu dia d’article coincideix en diumenge i festa de Nadal – fet que tardarà temps a tornar-se a repetir – permetin-me dedicar-lo a aquesta festa tan especial.
Enguany la festa de Nadal cau en diumenge i això per a mi implica un doble sentiment de tradició familiar i culinària. Els diumenges de can Zaballos sempre intentem celebrar-los junts a casa els pares. L’alegre irrupció a casa dels néts - Àlex i l’Edu – marca l’inici de la cerimònia. Saludats avis i “tiet”, tots ens adrecem a taula per gaudir de la paella de l’àvia o el seu afamat llom a la riojana amb puré de patates. Els diumenges la tradició marca que s’ha de menjar bé i amb tranquil·litat. Vivim un petit oasi temporal dins de la setmana en què hom té la sensació que el temps queda una mica aturat. Per un dia, la tradició s’imposa a la dictadura de la pressa quotidiana. La sobretaula, amb cafè i copa, és l’afegitó indispensable per arrodonir un diumenge familiar.
La tradicional festa de Nadal té un toc més sentimental. Adaptats per força a la llei de la vida, hem deixat pel camí familiars estimats que d’una manera o altra també estan presents en els nostres pensaments durant la celebració. Els mateixos comensals que els diumenges, més l’entranyable ”abuelita” – i tots ben vestits per l’ocasió- , donem un bon repàs a totes les exquisides viandes i begudes que van sortint de la cuina. És un ambient de festa, alegria i germanor que m’agrada molt compartir.
És un luxe compartir el Nadal amb la gent que estimes i aprecies. Per aquest motiu a tots vostès que es prenen la molèstia de llegir-me els diumenges, he volgut a través d’aquest article que també participessin una mica del meu estimat diumenge de Nadal. A tots vostès, els desitjo bon Nadal i un any 2006 ple de felicitat.
SEGRE 25/12/2005
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada