Búnquer nuclear a Berlín

Lliteres del búnquer nuclear de Berlin

Si s’acosten a Berlín els recomano visitar el museu Story of Berlin. No tant pel museu en si, que no està gens malament, com pel fet de poder visitar un búnquer construït al 1974 amb l’objectiu de suportar un possible atac nuclear per part dels soviètics. El búnquer es troba en un dels carrers més cèntrics de Berlín, la Kurfürstendamm - més coneguda per Ku’dam – a l’altura del número 207. La construcció subterrània té un primer espai on estava prevista la desinfecció de persones que arribessin amb símptomes de radioactivitat. Després ens trobem amb una gran sala amb lliteres metàl·liques per a 3.600 persones. L’espai disposa de dos cuines i una petita infermeria, a part del generador que donaria llum en cas necessari. Als lavabos no hi ha miralls per por –segons el guia - que la gent fes servir el vidre per suïcidar-se davant d’una situació tan angoixant com un atac nuclear. El búnquer estava planificat per poder- se posar en funcionament en dues setmanes. És a dir, el temps suficient per carregar combustible, menjar, aigua i medicines per a 3.600 persones. Es creia que l’atac no seria d’un dia per l’altre i que hi hauria una escalada d’esdeveniments que permetria tenir aquestes dues setmanes de marge per a l’organització interna del refugi.

La construcció no podia suportar un impacte directe, però sí un efectuat a dos quilòmetres de distància. El refugi estava organitzat per aguantar fins a dos setmanes després de l’atac amb una ració de dos litres d’aigua per persona i dia. Després d’aquest temps, quan la radioactivitat se suposava que hauria disminuït, els supervivents serien recollits amb autobusos a l’exterior i transportats a llocs més segurs. La impressió que dóna el búnquer és de claustrofòbia i angoixa vital. Durant els anys setanta, se’n van construir 18 per tota la zona de Berlín, amb l’objectiu de poder salvar unes 20.000 persones si es produïa un atac. Molts encara hi són i s’han transformat en pàrquings subterranis o estacions de tren. Espero que continuïn fent aquesta funció durant molt i molt de temps.

SEGRE 28/09/2008