"Heimat"

La teva Heimat

El debat dialèctic del 2 de novembre al Congrés serà interessant des del punt de vista lingüístic. Els matisos de la llengua han estat ja bàsics per aquest nou Estatut des de fa temps. Els diaris comentaven que en la darrera part de la negociació, els representats polítics es van fer portar diferents diccionaris per aconseguir trobar la paraula que els poses d’acord. A Madrid tindrem com uns dels problemes bàsics la definició de Catalunya com a nació. La llengua tornarà a ser-hi present en forma del famós joc Tabú. En aquest joc està prohibit fer servir una paraula i la resta de jugadors ha d’endevinar-la a través de sinònims o exemples. Nació és la paraula tabú - produeix al·lèrgia convulsiva al PP i a força gent del mateix PSOE - i ZP provarà sort amb: “comunitat nacional”, “entitat nacional”, “realitat nacional” i unes quantes més per veure si els partits catalans li donen per bona la resposta. Ens trobarem davant d’un joc lingüístic – amb un indubtable rerefons polític -, per trobar un concepte que agradi als partits a favor de l’ Estatut i que a la vegada no incomodi els que hi estan en contra. Personalment el concepte que s’acabi pactant no canviarà ni una mica el meu sentiment polític, històric i social que tinc com a català del meu territori. Llàstima que la llengua castellana no tingui la paraula alemanya: Heimat, ja que defineix molt bé el meu sentiment envers Catalunya i el que m’agradaria que fos per a la resta de la gent . Heimat: país, zona o lloc on algú ha nascut o crescut o també lloc on algú hi ha viscut durant molt temps i on es troba com a casa seva.

Catalunya és la meva Heimat i espero que ho sigui per a molta gent, malgrat els esforços que fan alguns polítics i mitjans de comunicació perquè no ens puguem sentir “còmodes com a casa nostra”.

SEGRE 30/10/2005