Proposta per a les Basses: Museu de la Fruita

Museu de la fruita de Yamanashi (Japó)

Fa pocs dies l’alcalde de Lleida ens explicava des d'aquest mateix diari, la situació de les Basses d’Alpicat. Aquest gran equipament que va tenir mol sentit i utilitat en el moment que es va crear i del qual hem gaudit milers de ciutadans de Lleida i els seus voltants, ha quedat ara obsolet i sense una finalitat clara a curt termini. El món de l’oci i l’entreteniment requereixen actualment altres atractius, diferents als que fins fa pocs anys podien oferir les Basses. L’alcalde deixava la porta oberta a possibles propostes de la ciutadania per donar una nova utilitat a aquest gran espai. Fent, doncs, ús de la seva proposta em permeto suggerir un projecte per a aquest espai: el Museu de la Fruita. 

Les dos premisses que considero bàsiques per a fer una proposta que ofereixi a la ciutat un equipament atractiu de cara als mateixos ciutadans i també com a punt d’atracció turística són: primer, un projecte vinculat a la realitat de l’entorn socio-econòmic de Lleida i segon que sigui també un producte turístic singular i innovador i que no tingui competidors propers. Aquest Museu de la Fruita basa la seva proposta en els següents arguments: 

a) El sector de la fruita és el motor econòmic del nostre territori i està vinculat no tan sols al món de la producció a través de la pagesia i de l’ampli sector que se’n deriva , l’agroalimentari, sinó també al de la investigació (Facultat d’Agrònoms, Parc Tecnològic de Gardeny), al de la restauració (la cuina de la fruita) i a la principal fira comercial de la ciutat: Sant Miquel. 

b) Segons la meva recerca, en el món tan sols hi ha un museu amb les característiques que crec hauria de tenir aquest museu: el museu de la fruita de la ciutat japonesa de Yamanashi. Hi ha un parell de centres també relacionats amb la fruita a Torino (Itàlia) i a Brogdale (Anglaterra), però amb perfils més modestos, simples i molt allunyats de la proposta de museu modern i interactiu i pensat per a un ampli ventall de visitants, com és el museu Yamanashi. Un model de museu que a més a més, té una arquitectura espectacular i que és el que proposo per a Lleida. No em consta que en tot l’estat espanyol hi hagi una proposta museística semblant. Això fa que tinguem a favor una de les claus de l’èxit d’un centre d’atracció turística: la singularitat i exclusivitat del producte per visitar. Ningú ens pot fer competència amb una oferta turística que tan sols tenim nosaltres. Un visitant o turista que arribi a Lleida sempre visitarà un lloc que consti com a únic en les seves guies. 

c) El Museu de la Fruita el platejaria com a experiència global en què es combinin els aspectes tècnics i científics amb les seves exposicions pertinents, juntament amb tallers gastronòmics de com elaborar productes a partir de la fruita: melmelades, confitures, còctels, postres o la cuina de la fruita en general. També ha de tenir els seus serveis de biblioteca i didàctics pensant en les escoles i gaudir d’espais on el contacte amb la natura i els arbres fruiters sigui agradable i directa (hivernacle, parc...) . Si es tenen en compte aquests aspectes, el museu és atractiu tant per a escoles i famílies com per a professionals i científics vinculats al món de la fruita. 

d) Una proposta d’aquestes característiques trenca l’etern problema de l’estacionalitat de l’oferta turística que pateixen algunes grans inversions: estacions d’esquí, Port Aventura, Aqua Parcs..... En aquest cas podem tenir obert tot l’any i anar variant els tallers o les propostes d’exposició segons el calendari de collita. 

Un equipament d'aquestes caracterísitiques també ha de poder donar cabuda a fòrums de debat en què es tractin temes directament i indirectament vinculats al món de la fruita, com poden ser els de la dieta mediterrània, el plantejament gastronòmic slow food, o tot el que fa referència a "una nova cultura de l'aigua" dins de la producció agrícola. 

Hi ha altres elements també importants que poden ajudar a millorar aquesta proposta. Seria important tenir un edifici amb un disseny agosarat que el fes també atractiu i punt de referència dins del món de l’arquitectura. Així s’ho va plantejar l’arquitecte Itsuko Hasegawa pel museu de Yamanashi - edificis de vidre amb forma de llavors a punt de ser arrossegades pel vent – i ara aquest museu es troba citat en les revistes d’arquitectura més importants del món. 

Segons la voluntat política i els recursos econòmics que s’esmercin en el projecte es poden ampliar altres aspectes d’aquest Museu, per fer-lo més atractiu i que sempre deixi la impressió que una segona visita és necessària, ja que la gent s’ha quedat amb la sensació que encara hi ha pendents coses per veure i per fer. 

Fins aquí la meva proposta sobre el futur de les Basses d’Alpicat. Ara que siguin els tècnics i els polítics els que valorin la idea per treure profit de la gran potencialitat que té la ciutat amb tot aquest espai disponible. I també em sembla molt important que de la maetixa manera que les Basses van ser un element de diversió per a tot Lleida, el nou projecte de les Basses també sigui alguna cosa que engresqui tota la ciutat i que s'aparti de les possibles baralles d'interessos de partit. Aquuesta ha estat almenys la meva voluntat a l'hora d'expressar públicament la meva proposta a través d'aquest diari. 

SEGRE 

Foto. Museu Yamanashi al Japó