L'últim, si us plau?

SUPOSO QUE han fet servir sovint l'expressió: l'últim/a, si us plau? És una expressió que es fa servir generalment quan hi ha una llarga cua de gent esperant ser atesa. La frase té una certa connotació de sacrifici i acceptació de l'inevitable que em sembla que es pot fer servir més enllà d'una botiga. Podem fer servir la mateixa pregunta i amb les mateixes connotacions negatives a l'hora d'aguantar el seguit de males notícies que ens cauen dia sí i dia també. Cada dia ens despertem preguntant-nos quina és l'última que hem d'esperar amb resignació i bona cara. Amb resignació perquè sabem que la cua de males notícies és llarga i amb bona cara perquè els governants, per una banda, i grans empreses estatals, per l'altra, s'esforcen per convèncer el personal que no estamos tan mal. Fins i tot es gasten un munt de milions per endegar una campanya anomenada estosololoarreglamosentretodos.org per donar moral a la població. Donem una ullada però al cúmul de desgràcies que tenim davant: sentència sobre l'Estatut retardada sine die i amb perspectiva que surti ben retallat, consultes populars a casa nostra amb resultats més que discrets, impossibilitat de renovar el tribunal constitucional, reunió entre Zapatero i Rajoy per parlar de la crisi i tan sols pacten una reforma de la llei de caixes d'estalvi, crítiques internacionals a l'economia espanyola que sonen a Grecia II, les borses es van desplomant sense parar, el pacte educatiu entre PP i PSOE fracassa, el President Montilla amenaça Rajoy amb una ruptura amb Espanya si hi ha una sentència negativa sobre l'Estatut, però fa callar i rectificar Maragall, Castells i Collboni o els diputats del PSC a Madrid quan es mostren una mica crítics amb el govern del PSOE i el seu President. I el que per a molts és el pitjor de tot: l'efecte prozac del Barça s'ha diluït i no jugarem la final de la Champions al Santiago Bernabéu. Ja veuen que la cua és llarga i sembla que hi hagi gent que treballi perquè l'últim maldecap dels catalans mai acabi de ser veritablement l'últim.

SEGRE 9/5/2010

Comentaris

  1. Interessant que facis servir l'expressió efecte "prozac", de fet tens més raó del que et penses des d'un punt de vista sociològic, n'hi ha que creiem que hi ha un cert franquisme sociològic en el substract identitari dels espanyols d'avui, res a veure amb la aprença d'ideologia, senzillament que se sap que hi ha determinades coses que distreuen, l'altra, jugar a catalanisme per part de qui va acceptar la reforma de reglament del Congrés, per excloure el grup socialista català als inicis de la democràcia en un pacte de cafè entre CiU i Alfonso Guerra, tot val a dir-ho i qui, el PSC no ha fet res en 30 anys de democràcia per a recuperar-ho fent bona aquella dita de ser franquícia catalana. Maldecaps? els de sempre, la història és cíclica, no et sona tot plegat?

    ResponElimina
  2. Sí, em sona massa i no m'agrada gens. Crec que si conometrem el temps d'un telenotícies dedicat al fútbol i al temps, arribarem a la conclusió que aquest pais tan sols està preocupat per saber si plou quan juga el barça!!
    Sobre el tema del PSC al congrès; l'altre dia em va comentar un ex-socialista que en el seu moment el PSC va aprovar a Catalunya tenir grup propi a Madrid, però quan va anar a negociar-ho el malaurat Ernest Lluch es va tirar enrrera i el PSC d'aquí va estar a punt d'espediantar-lo. Sabies alguna cosa d'això?

    ResponElimina
  3. Per la informació que jo en tinc i que podriem contrastar amb les actes del Congrés, el grup del PSC al Congrés ja existia des del primer moment, no es va haver de negociar, d'inici, altra cosa és la voluntat de determinada gent, a Catalunya i a Madrid, de distints colors polítics, en resoldre (disoldre) aquest grup. Cal recordar la composició inicial del PSC (PSC-R, PSC-C, FC-PSOE), com de CDC on van desembarcar gent de l'antic PSC-R i ha qui diu que elements de l'antic PSC-R ben situats i gent de la FC-PSOE aplaudiren el pacte que et deia i que lideraba Guerra amb el suport del Grup Català al Congrés.

    ResponElimina
  4. Una correcció més, aquest cop sobre el que he escrit i et demano disculpes, on dic "i ha qui diu que elements de l'antic PSC-R ben situats i gent de la FC-PSOE aplaudiren el pacte que et deia i que lideraba Guerra amb el suport del Grup Català al Congrés.", a banda de l'error ortogràfic d'inici em volia referir al PSC-C, no al PSC-R en el si del PSC i el paràgraf quedaría: "hi ha qui diu que elements de l'antic PSC-C ben situats i gent de la FC-PSOE aplaudiren el pacte que et deia i que lideraba Guerra amb el suport del Grup Català al Congrés".

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies pels aclariments. Els pactes i moviments polítics que es van fer en aquella època incial de la democràcia són realment dignes d'un estudi en profunditat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada