3 euros i 14 milions




Ha començat de manera eficaç el bombardeig per sensibilitzar la gent de la pèssima situació econòmica que patim. Ja tenim retallades salarials, congelacions de pensions, reformes laborals i un llarg llistat de mesures, totes elles enfocades a millorar la situació econòmica. Els efectes d'aquesta crisi es noten, i molt. Uns ho patim directament, altres ho veuen a través dels col·lectius que tenen l'opció de queixar-se i veure reflectides les seves queixes en els mitjans de comunicació. I també ho sabem per aquells que donen ajut a la gent més necessitada, com és el cas de Càritas. Càritas, en els seus informes, constata l'augment espectacular de les ajudes i l'empitjorament de la situació de les persones que han de ser ajudades, tant nouvingudes com espanyoles. Ho sabem també pels pagesos, que veuen com han de negar la feina a gent que s'ofereix per treballar al camp a 3 euros l'hora. Pagesos que tenen llistes -com em comentava un d'ells- amb més de 300 noms esperant que els truquin per poder treballar uns dies. L'economia espanyola, que fa molt poc que jugava la Champions de les economies segons Zapatero, ara amb prou feines es pot mantenir a tercera regional. Uns ho estan passant molt malament, però altres, amb l'aquiescència de diferents poders polítics i mediàtics, accepta sense cap mirament que la selecció espanyola es pugui embutxacar 14 milions d'euros si guanya el mundial. Uns milionaris que encara passen a ser més milionaris pel sol fet de ser cridats a la selecció, ja que augmenta la seva cotització com a futbolistes internacionals, han de rebre quasi 600.000 euros per cap, en una època en què fins i tot ens diuen que hem de replantejar l'Estat del benestar. Una autèntica vergonya. Per cert, en un dels països als quals devem més diners -Alemanya-, cobraran quasi la meitat si guanyen. Però bé, es tracta de la Roja, i com en el cas del Barça a casa nostra, el futbol és intocable. Hem d'estar entretinguts i no pensar coses rares sobre la crisi no fos cas que incomodéssim massa algú. 


SEGRE 06/06/2010

Comentaris

  1. Em sembla, Joan Ramon, absolutament encertat el teu article, potser perquè a mi el futbol m'interessa nogensmenys que res. En aquest supòsit és "pornogràfic", no parlem del que guanyen els jugadors de mans de SADs, llevat que aquestes estiguin subjectes a subvencionament que aleshores serien igual de pornogràfiques, parlem de federacions esportives, parlem de representacions estatals, aleshores la pornografia en situacions com les actuals, respon efectivament a la rel grega de la paraula, es a dir: PROSTITUCIÓ GRÀFICA!

    ResponElimina
  2. A mi sí m'agrada el futbol, però trobo absolutament passat de voltes tot el que fa referència als diners que l'envolten i al seguiment que en fan els mitjans de comunicació, en especial els públics. Crec que la desmesura s'ha tornat norma. I el més preocupant de tot; sembla que la gent ja accepti tota aquesta situació sense massa queixes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada