L'altre dia el governador del Banco de España feia una crida a controlar els pressupostos de les comunitats autònomes. Evidentment, a la dreta més radical li va faltar temps per treure de nou l'argument de la insuportable despesa i malbaratament que suposa mantenir les CA, opinió que en època de crisi cada vegada agrada a més gent. Sembla com si aquest malbaratament fos només d'una part de l'Estat -les autonomies- i no de l'altra -el Govern central-, tot i que aquest Govern central té transferides gran part de les seves competències.
Tot i així, es dedica a gastar diners de manera absurda per recordar el seu poder i obligant les comunitats a gastar-los en allò que ell vol, sota l'epígraf de: "partides finalistes". Un concepte que vol dir que t'has de gastar els diners en allò que vol el Govern central o te'ls treuen. Així ha passat amb el conegut tema d'ordinadors a les aules però també en altres menys coneguts dins de l'ensenyament de l'anglès.
Resulta que hi ha un programa educatiu per incentivar l'aprenentatge de l'anglès entre persones de 18 a 30 anys d'algunes especialitats de FP. Per fer-ho, es destina professorat del mateix centre o s'envia des de l'EOI més propera, ja que les classes es fan en el mateix centre. Doncs bé, a l'EOI de Lleida tenim una professora destinada a aquesta tasca. La matrícula d'aquests cursos és tan baixa que li han hagut de suprimir un dels cursos previstos, però l'EOI de Lleida no pot obrir un nou curs d'anglès per a l'estudiantat general, ja que ens diuen que és una "partida finalista" tan sols aplicable a aquest grup de gent! Mirin els números: un professor d'anglès de l'EOI imparteix classe a 120 alumnes (màxim rendiment possible), aquesta professora però, farà classe al voltant de 20 o 30 alumnes. Podríem reservar plaça a tots ells a l'EOI i encara podríem oferir 100 places més a la resta de gent! Però tot i que centenars de persones a Lleida es queden sense poder aprendre anglès a l'EOI, nosaltres hem de tornar a acceptar de manera estoica aquesta situació que ja fa anys que denunciem. Qui malbarata més?
SEGRE 10/10/2010
Llegit l'article. L'esperpent. Per acabar-ho d'adobar, l'Estat no té competències executives (les relacionades amb fer alguna cosa) en educació (ni en gairebé res del que està transferit). Vaja que no pot fer-ho, però ho fa. Segona observació: els diners amb què paga aquests cursos d'anglès, són els que ens detreuen injustament. Resumint, amb els nostres diners qui no té competències per a dir-ho ens diu què hem de fer i com. Tot plegat ofensiu. I no és l'únic cas: l'assumpte dels ordinadors també té molt del mateix.
ResponEliminaL'estat té decidit de deixar petjada, d'evitar que algú pugui creure que Catalunya té autonomia, o si prefereixen, cap mena de sobirania. El mal és que ofegats econòmicament, la temptació d'acceptar el diner i callar és massa gran. Llavors és quan el Govern d'aquí s'empassa la dignitat.
En relació al teu comentari i al meu article, crec que li són ben adients aquell comentari del personatge del programa "Polònia": Perdoneu, però algú havia de dir-ho!
ResponEliminai jo i afegiria:
i de fer-ho saber!