El museu de Schindler a Cracòvia

Entrada de la fàbrica i ara museu d'Oskar Schindler
Foto: JRZaballos

Oskar Schindler el va fer famós Steven Spielberg a través de la pel·lícula La llista de Schindler . Aquesta pel·lícula de 1993 va guanyar 7 Oscars. Schindler va ser un personatge controvertit i per alguns historiadors encara ho és ara. Es va afiliar al partit nazi i no va tenir massa escrúpols a l'hora de fer negocis avantatjosos, tot aprofitant la conjuntura política del moment. També era un bon vividor, amant de festes, dones i de la bona vida. 

El seu final, però, no va ser tan atractiu. Després de la guerra i sense diners va marxar a l'Argentina a muntar un negoci de criança de llúdrigues que no li va funcionar, va tornar a Alemanya i ho va intentar amb una fàbrica de ciment que tampoc va anar bé. Finalment morí l'any 1974 a l'edat de 66 anys. Va ser als anys seixanta quan van començar els primers reconeixements a la seva valentia per salvar treballadors jueus empleats a la seva fàbrica prop del barri jueu de Cracòvia. Aquest reconeixement li va venir tant per part dels alemanys com dels mateixos jueus i de l'Estat d'Israel. De fet, està enterrat al cementiri catòlic franciscà a la muntanya de Zion de Jerusalem. Es calcula que van ser uns 1.200 jueus els que Schindler va aconseguir mantenir treballant a la fàbrica i salvar-los de les deportacions als camps de concentració. 

Ara l'antiga fàbrica que portava el nom de la seva dona i el seu, s'ha transformat en un museu: Fabryka Emalia Oskara Schindlera. El museu és al número 4 del carrer Lipowa, als afores de Cracòvia. La visita val realment la pena, ja que fa també un recorregut per la història de Cracòvia sota el domini nazi. Així mateix, reprodueix els espais d'oficines i material de la fàbrica d'aquella època, apropant el visitant una mica més a la realitat dels anys de la Segona Guerra Mundial. El museu és un cant a la vida i a la supervivència i recorda constantment la cita que li van gravar a l'anell -fet amb l'or d'una dent- que li van regalar els jueus el 8 de maig de l'any 1945 en agraïment per haver-los salvat la vida: "Qui salva una sola vida, salva el món sencer." Una frase del Talmud. 

SEGRE 12/08/2012