Una Diada per fer història

Una Diada reivindicativa

No ho dubtin pas. Els propers quatres mesos seran determinats per al futur del nostre país! Aquesta setmana ja hem tingut un primer exemple de decisions que s’han pres i que marquen el futur pròxim de manera determinant; Catalunya ha hagut de demanar un rescat al govern espanyol per valor de 5.023 milions d’euros. 

La situació econòmica és tan complicada que l’executiu català s’ha vist obligat a demanar aquests diners a Madrid. És una situació que com a català em sap molt greu i em deixa amb una sensació d’estar emprenyat i humiliat, sobre tot després d’escoltar a dirigents del PP, com el president de la Xunta de Galícia Alberto Nuñez Feijóo: “Hoy Galícia paga y Cataluña pide”. 

Catalunya, després de ser durant molts anys el principal motor de l’Estat espanyol a l’hora de crear riquesa i recursos per mantenir l’estat del benestar del què ha gaudit aquest país, ara es tractada per aquells que han gaudit d’aquest esforç com un captaire de carrer a qui es dóna almoina per pena. I això és terriblement injust! 

Aquesta situació demostra que si la proposta de recaptar i gestionar els nostres propis diners, com reclama Artur Mas, era molt important i necessària, ara s’ha tornat absolutament imprescindible i vital per a la subsistència de la nostra nació. Com deia aquesta mateixa setmana la que va ser Secretària d’Estat dels Estats Units, Condoleezza Rice sobre el seu país: “Quan una nació perd el control de les seves finances, perd el control del seu destí”. I aquest és precisament en el punt que ens trobem ara mateix: Catalunya ha de decidir quin destí vol per a les seves properes generacions. 

Un primer pas important per decidir quin camí volem emprendre la majoria dels catalans serà l’actitud de la gent davant d’aquest 11 de setembre. La manifestació convocada a Barcelona pot donar força i una empenta definitiva a l’hora de demostrar que el poble de Catalunya vol decidir sobre les seves finances i sobre el seu destí, sense cap mena de limitacions. Decidir sobre els nostres diners és decidir també sobre la sostenibilitat i millora del nostre estat del benestar, sobre les infraestructures que necessita el país i sobre com combatre l’elevadíssim atur que patim. Decidir sobre els nostres diners és decidir també com volem sortir d’aquesta crisi i enfocar el nostre futur dins d’Europa. Aquesta manifestació serà doncs, el punt de sortida de quatre mesos molt intensos i decisius tant a nivell polític com econòmic i tant per Espanya com per a Catalunya. 

Les negociacions pel pacte fiscal, les eleccions a Euskadi i Galícia, les condicions que ens posin pel rescat que demani Espanya i les discussions dels pressupostos més difícils de la democràcia de cara a l’any vinent, dibuixen un panorama de negociacions i pactes, molt i molt complicat. En aquests moments tan difícils és quan s’ha de tenir més clar que mai quins són els objectius que volem aconseguir i quin és el camí que millor ens hi pot portar. 

El dia 11 de setembre el més important és demostrar obertament i de manera pacífica i multitudinària que Catalunya té la ferma voluntat i l’absoluta decisió d’obrir nous horitzons en les seves relacions econòmiques i polítiques amb l’Estat espanyol. De ben segur que producte de les circumstàncies descrites anteriorment ens diran des de Madrid i altres llocs de l’Estat que ara no és el moment adient per demanar res en aquest sentit. 

I rebrem – com ja està passant – acusacions, amenaces i males paraules des de molts sectors. Però no hem d’oblidar que seran precisament aquests mesos de tanta pressió política i tant determinants on Catalunya ha de decidir si vol exercir la seva capacitat de poder determinar per sí mateixa quin futur vol per a la seva gent o quedar-se com una autonomia folklòrica dins d’una Espanya unitària. Un sentiment que des de fa anys s’ha anat estenen per tot l’Estat espanyol i que ara sorgeix amb més força que mai. Aquest 11 de setembre el poble de Catalunya té la possibilitat de col·locar una primera pedra, potent i angular, per al camí que ens ha de portar a decidir sobre el nostre propi futur. El camí s’ha de començar amb força i ganes i les discrepàncies – segurament necessàries i lògiques - ja les anirem discutint tot fent camí. Ens veiem a Barcelona! 

Setembre 2012