 |
| L'Espanya autonòmica |
Abans que la campanya electoral comenci a deixar caure
opinions dirigides a fomentar la confrontació més barroera possible
entre Catalunya i Espanya, m'agradaria deixar clara la meva relació amb
Espanya. És la opinió d'una persona que va entrar a la política per
compartir les idees i les maneres de fer i de dir d'Artur Mas i que
continua convençut de la seva línia política. Una persona que tampoc
renuncia a tenir un Estat propi dins d'Europa.
He viatjat per més de cinquanta països del món i opino que Espanya és un dels països amb més riquesa i diversitat cultural, paisatgística i gastronòmica dels que he conegut. He visitat pràcticament totes les províncies espanyoles i la riquesa de la seva diversitat a tot nivell sempre m'ha seduït. He valorat sempre aquesta diversitat com un dels grans valors afegits que té aquest país en contraposició a molts altres. Per a mi és un dels grans actius d'Espanya i no pas un problema. M'encanta la llengua castellana que m'ha proporcionat i em proporciona tantes i tantes hores de bona lectura. He gaudit de Cervantes, Valle-Inclán o Delibes, per posar només uns exemples, i considero Javier Marías un dels millors escriptors europeus dels darrers temps. M'encanta escoltar llengües i dialectes diferents als llocs on vaig, sense que aquesta diversitat hagi de provocar cap confrontació, ans al contrari, ho visc com un privilegi cultural. I sobretot he gaudit de la idiosincràsia de les seves gents, totes diverses, complexes i sempre interessants perquè t'obliguen a confrontar-la amb la teva. Aquesta és l'Espanya de la qual he gaudit i penso continuar gaudint i m'hauria agradat que en aquests darrers 30 anys hagués trobat un encaix dins de l'Estat. Un Estat que valorés i reconegués aquesta diversitat com un valor impagable i incomparable. Això no ha estat possible, malgrat intentar-ho diverses vegades. Que molts catalans vulguem un Estat propi, no vol dir estar obligat a renunciar a tot això. És més, m'agradaria que aquest procés es gestionés amb diàleg, consens i respecte mutu entre Espanya i Catalunya. Donaríem una lliçó al món!
SEGRE 07/10/2012
Article relacionat: Mi España
He viatjat per més de cinquanta països del món i opino que Espanya és un dels països amb més riquesa i diversitat cultural, paisatgística i gastronòmica dels que he conegut. He visitat pràcticament totes les províncies espanyoles i la riquesa de la seva diversitat a tot nivell sempre m'ha seduït. He valorat sempre aquesta diversitat com un dels grans valors afegits que té aquest país en contraposició a molts altres. Per a mi és un dels grans actius d'Espanya i no pas un problema. M'encanta la llengua castellana que m'ha proporcionat i em proporciona tantes i tantes hores de bona lectura. He gaudit de Cervantes, Valle-Inclán o Delibes, per posar només uns exemples, i considero Javier Marías un dels millors escriptors europeus dels darrers temps. M'encanta escoltar llengües i dialectes diferents als llocs on vaig, sense que aquesta diversitat hagi de provocar cap confrontació, ans al contrari, ho visc com un privilegi cultural. I sobretot he gaudit de la idiosincràsia de les seves gents, totes diverses, complexes i sempre interessants perquè t'obliguen a confrontar-la amb la teva. Aquesta és l'Espanya de la qual he gaudit i penso continuar gaudint i m'hauria agradat que en aquests darrers 30 anys hagués trobat un encaix dins de l'Estat. Un Estat que valorés i reconegués aquesta diversitat com un valor impagable i incomparable. Això no ha estat possible, malgrat intentar-ho diverses vegades. Que molts catalans vulguem un Estat propi, no vol dir estar obligat a renunciar a tot això. És més, m'agradaria que aquest procés es gestionés amb diàleg, consens i respecte mutu entre Espanya i Catalunya. Donaríem una lliçó al món!
SEGRE 07/10/2012
Article relacionat: Mi España
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada