Les ordenances fiscals compliquen el 2013


El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat, gràcies a la majoria absoluta socialista, i amb el vot en contra dels sis regidors de CiU, les Ordenances Fiscals per al 2013. Són, en poques paraules, l'instrument directe de l'Ajuntament per finançar-se i és el que, en definitiva, pagarem tots els lleidatans i lleidatanes l'any que ve per sufragar els serveis i les despeses del nostre consistori.   
I, en resum: vostè, senyor/a lector/a, i la resta de lleidatans i lleidatanes pagarem més. Força més en impostos i taxes municipals que aquest any, en contra de la nostra voluntat, que era abaratir la pressió fiscal i facilitar al màxim el fraccionament dels deures tributaris municipals, mitjançant el pagament en 12 mesos sense interessos de tota la cistella d'impostos locals, entre d'altres mesures.  
L'expedient presentat per l'equip de govern preveu augmentar l'IBI, la taxa d'escombraries un 16%, la d'escoles bressol... I així un llarg etcètera. Vull creure que aquests augments són necessaris per la correcta gestió del municipi. Vull creure que ens hi obliguen els plans de sanejament imposats pels crèdits de l'ICO, que sumen 24 milions d'euros, soŀlicitats per pagar factures de la Paeria pendents del mandat anterior. Des del nostre grup ens esforcem en no caure en la demagogia i la crítica irresponsable, però no em crec de cap manera que la culpa de que els lleidatans i lleidatanes paguem més en tributs municipals l'any que vé sigui exclusiva de la Generalitat i de l'Estat, com l'equip de govern pretén imposar com la versió oficial.  
Altres ajuntaments han demostrat que és possible congelar els rebuts que més afecten els ciutadans, i nosaltres estavem disposats a fer un esforç de responsabilitat i assumir al costat de l'equip de govern el desgast de retallar altres partides més prescindibles, si s'evitava, almenys, l'augment de l'IBI i de la taxa d'escombraries. Aquest oferiment no ha estat suficient per desvetllar la sensibilitat de l'equip de govern envers els veïns de la ciutat.  
És que aquests municipis que sí rebaixen i congelen impostos locals no estan al mateix país i al mateix Estat que Lleida? Aquests municipis, com són les Borges Blanques, Cervera i Solsona, abaixen l'IBI; o Balaguer, Mollerussa i Tàrrega, on l'impost es congela o puja lleugerament. Alguna cosa falla quan a Lleida no és té ni la voluntat de negociar en aquests impostos, mentre que altres sí poden alleugerir la pressió fiscal de cara a un any, el 2013, que serà molt dur per a tothom, però en especial per a moltes famílies que porten temps mantenint-se amb prou feines en una situació precària.  
Creiem que el problema rau en com s'han gestionat les arques municipals els últims anys. Si s'hagués sigut més curós amb el que es gastava en època de vaques grasses ara no necessitaríem demanar un esforç suplementari als ciutadans per al finançament de la Paeria. Inclús seguim pensant en que, tot i les dificultats financeres de l'Ajuntament, amb un esforç afegit d'austeritat es podria rebaixar la pressió fiscal que tindrem l'any que ve. Hem intentat fer-li entendre a l'equip de govern, però no hi ha hagut manera. Ens sap molt greu.   De fet, és perfectament lícit apujar els impostos tant com vulguin, perquè hem de recordar que la majoria absoluta de la què gaudeix el govern socialista li permet. Però estaran sols en aquest camí. No ens hi trobaran. Ara bé, sí que exigirem que expliquin als ciutadans el perquè de l'augment d'impostos. I aquest rendiment de comptes ha de ser sobre la seva gestió al govern de l'Ajuntament de Lleida i no, com ja s'han pres de costum aquest mandat, des del victimisme i la centrifugació de responsabilitats cap a altres administracions. Si algunes ciutats poden congelar, i fins i tot abaixar, algunes taxes i impostos, Lleida també ha de saber fer-ho. Continuarem treballant per fer-ho realitat.

Octubre 2012

Comentaris

  1. Com en qualsevòl empresa, la mala gestió sempre acaba afectant la butxaca de l'accionista. En el cas de la gestió pública, afecta la butxaca dels contribuents. Quan l'empresa privada no funciona, es sol canviar al director general, pero a la funció pública ens hem d'aguantar amb el mateix "mal" gestor 4 anys mes. Molt malament

    ResponElimina
  2. Absolutament d'acord Toni. El problema és que aquesta mala gestió comuna en molts ajuntaments, comunitats autònomes i governs centrals, durant anys ha donat molts bons resultats electorals i força majories absolutes. Espero que aquesta brutal crisi serveixi com a mínim per fer canviar certes dinàmiques polítiques que hipotequen el futur de la gent. Menys promeses per guanyar vots, millor gestió i sentit crític de la gent per a saber valorar el que és més necessari i important.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada