A mesura que s'acosten les eleccions la pressió sobre el votant es fa
més forta. Els missatges que ens arriben per terra, mar i aire són
catastrofistes i intenten que el ciutadà no hagi de reflexionar gaire.
En aquest sentit, anar introduint missatges de por dóna una gran
rendibilitat i avantatge. La por és intangible, impalpable,
indemostrable i absolutament personal. Lluitar contra això es fa
extremament difícil, ja que s'hi han de contraposar dades objectives,
fets demostrables, arguments sòlids... I tot això no és gens fàcil i
porta temps aconseguir-ho. És a dir, davant la facilitat de crear por es
contraposa l'extrema dificultat per fer-la desaparèixer. En la situació
política que estem vivint, aquesta dificultat, a més a més augmenta, ja
que els elements que poden ajudar a fer desaparèixer aquesta por o com a
mínim a dissipar-la, no tenen referents a l'Europa actual. Els que
tenen por d'una Catalunya com un Estat dins la Unió Europea exigeixen
saber amb tota mena de detalls què passarà el dia després de la
independència. Quins avantatges i desavantatges en concret ens trobarem
al dia següent. Evidentment això, ara mateix, és impossible de
concretar. En tot cas es pot assegurar que el procés no serà fàcil (ja
s'està demostrant!) i que requerirà molts esforços per part de tothom.
Però davant d'aquesta por i incertesa per un futur inconcret, se'ns
ofereix un present, aquest sí, demostrable i palpable, ple d'amenaces,
de limitacions constitucionals, de pèrdua diària de competitivitat,
d'atur incontrolat, d'un finançament asfixiant, d'una deriva totalment
recentralitzadora i una cohesió social en greu perill. Tot això sí que
es pot constatar dia rere dia, i per desgràcia, ara mateix no té un
projecte per superar-ho. No hem de tenir por que Catalunya pugui decidir
el seu futur -sigui quin sigui- per la pèrdua de seguretat que es pugui
sentir pel fet d'estar dins l'Estat espanyol. Com deia Benjamin
Franklin, un dels pares de la independència americana: qui renuncia a la
llibertat per guanyar en seguretat, al final perd les dues coses.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada