Per començar, un any més i espero que
sigui l’últim, la negociació del pressupost municipal ha arrencat amb el
menyspreu de l’equip de govern cap als regidors de l’oposició, que ens
hem d’assabentar dels plans del govern per al 2013 pels mitjans de
comunicació i per altres agents socials i econòmics, abans que per boca
del propi alcalde i la tinent d’alcalde d’Economia. No és aquesta la
millora manera de cercar al consens que tan falta fa en aquest moments
de decisions difícils i impopulars.
A banda de les qüestions merament
formals, el pressupost que planteja l’Ajuntament és una nova mostra de
les bones intencions i desitjos amb els què any rere any ens obsequia el
govern socialista de la ciutat abans de Nadal: més foment de l’ocupació
i més despesa social. Podem estar d’acord en aquestes prioritats, però
també hem de veure si es reflecteixen seriosament en els pressupostos,
quan es dignin facilitar-nos els detalls pertinents per a poder
verificar-ho. Però ara per ara, desgraciadament, la realitat de
l’execució del pressupost i de l’activitat econòmica de la ciutat el
desmenteix.
Només hem de comprovar el que ha passat
aquest any 2012. D’una situació, d’entrada, ja dolenta, hem passat a una
encara pitjor. Per exemple, en nombre d’aturats a la ciutat. Totes les
polítiques municipals de foment de l’ocupació anunciades a bombo i
plateret ara fa un any sembla que no han servit de gaire si tenim en
compte que, amb les dades de novembre a la mà, hi han 680 aturats més i
ja hi ha a la ciutat fins a 12.316 desocupats registrats. Per cert, ja
que aquest tema és una prioritat i s’inverteixen tants diners, on és
l’avaluació a posteriori d’aquests programes? Ni rastre.
Tampoc ha ajudat l’execució del
pressupost. Com ja vam denunciar des de CiU fa unes setmanes, a finals
de setembre hi havia partides ja esgotades per valor d’1,2 milions
d’euros per al funcionament ordinari de la Llotja, mentre que en altres
partides socials d’atenció familiar i habitatge, i malgrat l’alarmant
situació de moltes famílies, encara quedava una bona part pendent de
pagament de l’import pressupostat inicialment. Ara, més que mai, les
prioritats han de quedar molt clares i s’ha d’actuar per tant en
conseqüència. El que es diu als diaris ha de tenir el seu reflex en els
fets i les actituds de la gestió diària i no quedar-se només en el
titular del diari
Òbviament, la situació econòmica i
social de Lleida no ha empitjorat ni millorat exclusivament pel
pressupost municipal. El context és molt difícil per a totes les
administracions i també per al sector privat, però tampoc hem de caure
en la falta d’humilitat de creure, prometre i intentar vendre que
gràcies a l’impuls pressupostari de l’Ajuntament es reduirà l’atur a la
ciutat i s’evitarà la fractura social. Com deia a l’inici de l’article,
és una eina important en tots els àmbits, però sense les propietats
màgiques que alguns li atribueixen.
Ni és així, ni ho hauria de ser. Allò
que hem de procurar des de l’Ajuntament és que imperi el sentit comú amb
els recursos públics i contribuir a què el teixit econòmic i social de
la ciutat prosperi i asseguri el benestar i la cohesió de tothom. És
difícil de conciliar aquest sentit comú en el pressupost amb la
pesadíssima càrrega financera que arrossega la Paeria, que obliga a fer
un esforç per pagar els venciments dels crèdits contrets per fer obres
del mandat passat. Un esforç quantificat aquest any 2012 en, ni menys ni
més, que 10 milions d’euros, i que l’any que ve ja s’enfila cap als 12,
segons les primeres informacions que tenim.
Ser curós amb el pressupost és una
obligació sempre, però més encara quan el govern de la Paeria ens està
demanant als ciutadans un esforç afegit amb l’augment de les taxes i els
impostos per al 2013. Per això, des de CiU creiem que, per ser creïble
des de bon començament, cal una rebaixa real en el pressupost en
aquelles despeses més d’imatge institucional, de festes i celebracions i
per tant més prescindibles. També són necessaris i urgents nous
mecanismes de control efectiu de la despesa i que no es produeixin més
desviacions. I evidentment, també més transparència per a que la
ciutadania pugui contrastar com s’estan gastant els diners de tots.
Dit això, i deixant a banda l’actitud de menyspreu inicial per part de
l’equip de govern i pel bé de la ciutadania, el grup municipal de CIU
està disposat a negociar el pressupost com un exercici de
responsabilitat. Confiem en poder negociar algunes partides que permetin
almenys alleugerir una mica les dificultats a les lleidatanes i els
lleidatans de cara a un any que es preveu molt complicat.
Desembre 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada