'Victus'. Barcelona 1714. A. Sánchez Piñol

Portada de "Victus - Barcelona 1714"

Molta gent ja ha llegit el llibre Victus , d'Albert Sánchez Piñol, i suposo que serà un dels èxits editorials del proper Sant Jordi. El llibre ha tingut força èxit fins ara i ha estat lloat no només per part de sectors sobiranistes de la societat -tot i que està escrit en castellà-, sinó també per persones del món de les lletres com Arturo Pérez-Reverte. El llibre descriu la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de1714 a mans de les tropes del Borbó Felip V. El llibre és especialment interessant per entendre tot el que va passar abans del 1714 i també per viure de prop i de manera detallada tot el succeït els mesos i setmanes prèvies a l'11 de setembre d'aquell any i en concret el mateix dia de la derrota davant les tropes castellanes i franceses. En aquesta novel·la, extraordinàriament ben documentada, també es revisen algunes figures clau del procés: les autoritats catalanes de l'època (els anomenats "felpudos rojos"), l'actitud dels ciutadans de Barcelona, el duc de Berwick, l'enginyer Joris Prosper Van Verboom, Antonio de Villarroel o el mateix Rafael Casanova. Si llegeixen el llibre crec que s'emportaran més d'una sorpresa quant a la valoració que prèviament tinguin d'alguns d'aquests personatges del llibre. El llibre, però, també és una excel·lent reflexió per entendre el que està passant ara a Catalunya i establir similituds i comparacions. Ben cert és que parlem de fa quasi 300 anys enrere, però el que va passar aquell dia i les conseqüències i actituds posteriors han marcat a foc el nostre present. Hi podem posar tot el distanciament històric i fins i tot estilístic i novel·lístic que vulguin, però quan el llegeixin entendran l'actualitat dels temes que es debaten i els paral·lelismes amb el procés històric en què estem immersos actualment. A tall d'exemple, els deixo amb el comentari que adreça un dels protagonistes -el díscol Ballester- al narrador de la història, Martí Zuviría: "Los que han de venir quizás maldigan nuestros actos. Porque cometimos errores, o porque fracasamos. Bien, pues que se avergüencen de lo que hicimos, nunca de lo que no hicimos."

SEGRE 10/03/2013