Fora excuses i treballem junts amb les nostres potencialitats |
Les excuses de la crisi naixen de la
paràlisi en què molts actors socioeconòmics públics i privats han caigut, en
paral·lel a la duresa de la situació econòmica i social que viu el país. Són
excuses que eviten o alenteixen la presa de decisions necessàries per encarar
la recuperació econòmica, crear llocs de treball i impedir la fractura social.
A vegades, les excuses no són més que la
inèrcia o el mimetisme de les organitzacions, que en un entorn econòmic
complicat es manifesten amb més profunditat i es converteixen en obstacles
insalvables per a la seva pròpia supervivència i enemics del desenvolupament.
Hi ha un proverbi que diu que des que es
van inventar les excuses, es van acabar els culpables. Bé, no es tracta ara i
aquí de buscar i enumerar els i les culpables, sinó d'intentar aportar
solucions i és aquí on ens hem de trobar tots plegats si volem que resultin
reeixides algunes iniciatives.
A Lleida no tenim excuses. De fet, tenim
un entorn geogràfic, econòmic i social que ens empeny, per força, a actuar
conjuntament, sense excuses, buscant l'excel·lència a l'hora de gestar
projectes per posar en valor l'interior de Catalunya i fer de contrapunt a la
resta del país. Un entorn aquest, el geogràfic, que sempre ens ha jugat en
contra, ja que històricament, però actualment amb més força, les inversions es
concentren a la ciutat de Barcelona i la costa mediterrània.
Tenim un territori amb unes
característiques pròpies que hem de saber aprofitar i posar en valor sempre que
puguem. Els lleidatans podem presumir d'una oferta equilibrada de territori i
qualitat allunyada de la pressió demogràfica de la costa. El paradigma del
turisme familiar i els nous valors concebuts pel moviment slow,
solidaris i vinculats a l'entorn troben el seu paradís a Lleida.
En aquest sentit, el Pla Estratègic de
Turisme de Catalunya per al període 2013-2016 assenyala precisament aquesta
oportunitat de sostenibilitat, transversalitat i harmonia turística davant el
paradigma del monocultiu català de sol i platja massiu i que a la llarga,
perdrà l'interès dels visitants. Ara és l'hora de posar fil a l'agulla per
reivindicar-nos i posicionar-nos nacionalment i internacionalment. I si seguim
les directrius que l'Albert Espinosa ens ha explicat a la Seu d'Urgell de creure
de veritat que una pèrdua és en el fons un guany, ¿per què no creure que la
pèrdua de les Basses d'Alpicat pot donar pas ara a un nou projecte igual o més
impactant que el que van representar les Basses en la seva època per a tot
Lleida i Catalunya? Nosaltres hi creiem i hi treballem, perquè els somnis es
fan realitat quan te'ls creus i hi treballes.
I no només en el turisme hem d'abandonar
l'actitud d'excusa, també pel que fa a la resta de sectors econòmics, començant
per l'administració pública i els polítics. Per exemple, ara tenim pendent un
acord municipal a Lleida per la lluita contra l'atur i en això estem treballant
colze a colze amb el govern municipal.
L'objectiu d'aquest acord municipal és
activar totes les competències municipals que puguin sumar en la creació i
manteniment de llocs de treball i implicar la resta d'administracions per
enviar un missatge clar que la ciutat està treballant amb un únic objectiu, des
de la humilitat de reconèixer que no acabarem de cop amb l'alt índex d'atur.
Juliol 2013
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada