 |
| El Dhaulagiri, la muntanya blanca (8.167 m.) |
L'agost de l'any 2000 feia amb uns amics
l'anomenat trekking dels Annapurnes. L'agost no és el millor temps per veure
les muntanyes de més de 8.000 metres. Els núvols i les pluges torrencials de
les tardes acostumen a amagar-te aquestes joies del paisatge. Però aquella nit
ens vàrem despertar expressament per poder gaudir, sota la llum de la lluna i
amb el cel totalment net, de l'impressionant Dhaulagiri, la muntanya blanca de
8.167 m que ara guarda el record i el cos del nostre estimat alpinista i company,
Juanjo Garra.
Fa poques setmanes el Juanjo emprenia, una
vegada més, l'aventura de fer un nou 8.000, es tractava del Dhaulagiri, la
setena muntanya més alta del món i que des del 2007 s'ha cobrat una seixantena
de morts. Juanjo va intentar fer el cim, però durant el descens un desgraciat accident
va encendre totes les alarmes. A aquestes altures qualsevol petit accident pot
tenir un desenllaç fatídic. Tot Lleida va seguir amb passió i preocupació els
intents de rescat, però les bones notícies no acabaven d'arribar. I quan
semblava que s'obria una mica d'esperança per les notícies rebudes, un missatge
em va arrencar de dins un renec de sorpresa i dolor: "El Juanjo ha
mort". El Dhaulagiri ja no és un record romàntic per mi. Ara aquesta
muntanya per mi és el símbol de l'esforç, la lluita, el patiment, la
companyonia i la tristesa col·lectiva d'una ciutat. Jo no sóc alpinista però
admiro, respecto i comparteixo els valors dels anomenats Conqueridors de
l'Inútil, com diu el llibre de Lionel Terray. Escalar una muntanya és una
comunió molt íntima entre la persona i la natura més exigent. El que es viu,
pateix i gaudeix al mateix temps és inexplicable i intransferible, encara que
el Juanjo ho fes molt bé quan tornava i ens ho explicava. I és que escalar una
muntanya és escalar la pròpia vida, una cosa absolutament personal que ens
confronta amb nosaltres mateixos. O com ho deia de manera més poètica i
experimentada el gran escalador Walter Bonatti: "El valor de les grans
muntanyes és el dels homes que es mesuren amb elles, ja que en cas contrari no
són més que grans apilaments de rocs."
Juanjo Garra In Memoriam.
SEGRE 02/06/2013
Juanjo no va fer el cim.
ResponEliminaCert, segons les declaracions del sherpa. Tot i que no és la part més important de l'article, ho he matitzat en el blog amb la frase; "va intentar fer el cim". Gràcies.
Elimina