 |
| La cadena humana de l'11 de setembre |
La via lleidatana és la via catalana.
La participació de les lleidatanes i els
lleidatans en la cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana
(ANC) per al proper 11 de setembre ha estat un dels debats de l’estiu. El cert
és que la via lleidatana és la via catalana per a la independència. Ara ni és
convenient, ni hi ha marge per a la discussió. La ciutat, i les comarques, de
Lleida ha estat des de l’inici del procés de transició nacional a l’avantguarda
del moviment social que ha accelerat la necessitat que Catalunya exerceixi el
seu legítim dret a l’autodeterminació.
Des de Lleida ja s’han dissenyat i
executat accions molt rellevants per reivindicar la independència de Catalunya.
Podríem dir, sense rubor, que ha portat la iniciativa en moltes accions i ha
destacat com a punta de llança de la reclamació del dret a decidir.
El compromís de Lleida amb el procés ho
acrediten accions com per exemple l’inici a la nostra ciutat de la Marxa cap a
la Independència el 30 de juny del 2012 que va finalitzar amb la històrica
manifestació del 11 de setembre del mateix any o la signatura per part de 31
entitats del territori del manifest en suport al dret a decidir del poble
català el 31 de juny d’aquest any, i que va representar, segons els comentaris
del mateix Parlament català, tot un exemple per a la resta de Catalunya.
Per tant, no tinc cap dubte que la
participació de Lleida serà contundent i generosa amb la Via Catalana. Un cop
més la gent de Lleida representarà l’esperit que recorre el país amb la seva
presència en aquesta manifestació que mostrarà al Món quina és la voluntat
majoritària i democràtica del poble català i, alhora, reforçarà el procés que
ha de permetre als catalans d’assolir la llibertat no més tard del 2014.
Ara és l’hora del compromís personal i
de deixar la comoditat penjada a l’armari. Només la suma dels compromisos
personals de milers de persones del nostre país podrà fer possible que els
desitjos de llibertat siguin una realitat. Ara toca comprometre’s i deixar les
petites matisacions i discrepàncies aparcades. L’11 de setembre tenim un repte
per assolir davant el país i el món que no ens podem permetre el luxe de fer
fracassar. Hi ha massa gent interessada en que sigui així i tindrem molts ulls
sobre nostre per veure si aquest fracàs es materialitza o no. Els petits
esforços personals són molt més importants del que ens puguem pensar i tenim
bons exemples per creure-ho.
La caiguda del Mur de Berlín va començar
amb un grupet de gent fent pregàries per la Pau tots els divendres a l’església
de Sant Nicolau de Leipzig. El 15 de gener del 1989 es va fer una primera
manifestació amb unes 500 persones, de les quals 53 van ser detingudes. El 9
d’octubre del mateix any però, malgrat totes les prohibicions, amenaces d’obrir
foc i més de 8.000 policies intentant impedir la manifestació, 70.000 persones
van aconseguir sortir al carrer pacíficament. Aquest fet va ser el punt
d’inflexió per acabar amb el govern de la RDA.
El 16 d’octubre ja en van sortir al carrer 120.000 i 320.00 la setmana
després. La caiguda del Mur es va produir el 9 de novembre. En menys d’un any,
un grupet de persones havia evolucionat en una immensa multitud de ciutadans
que va fer caure el duríssim règim comunista de la RDA, davant de la sorpresa
de tot el món. El que semblava totalment impossible, s’havia fet realitat! Va
ser tot un any de grans compromisos personals i també de fortes incomoditats,
amenaces i repressions. Però el que va quedar clar va ser que la voluntat ferma,
democràtica i pacífica de tot un poble no té aturador possible.
Ningú ha dit ni a promès que tot aquest
procés sigui ràpid ni fàcil, però el que hem de tenir clar tots plegats és que
el seu èxit o fracàs, només depèn de tots nosaltres. El repte d’aquest 11 de
setembre l’hem de superar tots plegats amb el nostre compromís i superant les
nostres incomoditats.
Joan Ramon Zaballos Rubio
Cap de l’Oposició Paeria de Lleida
Tram 84 de la Via Catalana
Setembre 2013
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada