Inferno. Dan Brown

Portada del llibre de Dan Brown

A la xerrada del passat dilluns a la Paeria em va sorprendre que l'exministre socialista Joan Majó plantegés en el seu primer punt de la conferència: Sabem cap a on anem? , un tema que vaig llegir fa poc en la darrera obra del famós escriptor Dan Brown: Inferno. El tema en qüestió fa referència al creixement pràcticament exponencial de la població mundial en els darrers anys i les implicacions que això té i pot tenir a curt termini per al planeta i per a tots nosaltres. Majó, que va ser exministre d'indústria i energia, ho va centrar en els aspectes energètics. Va ser moderadament optimista en l'anàlisi i va opinar que malgrat l'increment de la demanda energètica per part de tots els països, especialment els emergents, encara tenim marge per optimitzar els recursos energètics actuals i fer plans sostenibles de futur. Això sí, va deixar obert el debat de les centrals nuclears com una de les alternatives per fer viable aquesta demanda. En el llibre de Dan Brown no es planteja aquest tema en concret però sí en suggereix d'altres vinculats a aquest creixement de la població. Per exemple, el cost sanitari: cada vegada hi ha més gent i que viu durant més temps, sovint gràcies als fàrmacs. Fins quan pot ser sostenible aquesta situació? O l'alimentari: hi haurà recursos per donar de menjar a tot l'increment de població? Els números d'aquest creixement i les reflexions d'alguns tècnics estan exposades de manera bastant impactant. Dan Brown utilitza hàbilment una trama enllaçada amb el llibre de Dante Alighieri La Divina Comèdia per plantejar una al·legoria del que pot arribar a passar al planeta terra. L'obra és força entretinguda i les reflexions queden incòmodament obertes al lector. Una de les frases del llibre de Dante ens dibuixa la reflexió que planeja per tot el llibre i que crec que també és prou vàlida per a la nostra situació política actual: "Els llocs més obscurs de l'Infern estan reservats per a aquells que mantenen la neutralitat en temps de crisi moral."

I Dan Brown afegeix: "Per Langdon, el significat d'aquestes paraules mai havia estat tan clar: «en temps perillosos, no hi ha pecat més gran que la passivitat»".

SEGRE 22/09/2013