Temps de fira, temps de canvi

Fira de Sant Miquel a Lleida

Un any més la Fira de Sant Miquel s’ha convertit per uns dies en el centre de la vida econòmica i social de la ciutat i la demarcació de Lleida. Enguany les perspectives econòmiques del sector, almenys del fruiter i del porcí, sembla que acompanyen, segons les dades que es van fer públiques durant la inauguració del certamen a càrrec del ministre d’Agricultura Arias Cañete i el consell del ram Josep Maria Pelegrí. 

L’agroalimentari és el segon sector de l’economia espanyola, després dels béns d’equip i amb un pes superior al que té, per exemple, la indústria de l’automòbil, i el seu bon comportament exportador serveix per equilibrar la balança comercial amb l’exterior. És una dada que acostuma a passar desapercebuda la resta de l’any entre el gran públic, però que constitueix una de les bases sobre les que se sustenta l’economia catalana i espanyola i sovint és un sector injustament tractat per l’opinió pública. 

El paper de Lleida en el lideratge d’aquest sector té en la Fira de Sant Miquel un dels seus màxims exponents amb la combinació de maquinària i el Saló Eurofruit. Després de 59 edicions, una llarga trajectòria que ha acompanyat la progressiva industrialització de l’agricultura a la segona meitat segle XX, la Fira ha assolit de nou el ple d’expositors i és punt de trobada de molts lleidatans i lleidatanes que es barregen amb els professionals del sector com una activitat d’oci més de les festes de la ciutat. 

Precisament, la inèrcia dels anys, juntament amb la crisi, ha provocat un cert esgotament del model i, finalment, l’absència dels tractors, símbol de la Fira i símptoma inequívoc que venen temps de canvi. I si hem de fer canvis per fer-la més competitiva i adaptada a la nova realitat econòmica, no hem de tenir por d’afrontar-ho i debatre-ho entre totes les parts implicades. La inèrcia per sí mateixa s’ha demostrat que no és garantia d’èxit, i sovint cal fer adaptacions per continuar pel bon camí. 

En aquest sentit, enguany l’aposta del comitè organitzador és la reinvenció d’Eurofruit per fer valer el paper de Lleida, no només a l’Estat sinó a nivell internacional. Es tracta que pugui fer honor al seu nom i travessar la frontera per convertir-se en un saló rellevant a escala europea i mundial. Des de l’ajuntament hem de treballar en aquesta internacionalització i foment d’aquesta fira de referència. Des del Grup Municipal de CiU ja vàrem presentar una moció de foment de la internacionalització de la ciutat de Lleida - que va ser aprovada - i que pot ser una eina útil per ajudar en aquest procés de millorar la competitivitat firal i ampliar-la a nivell internacional. 

Les claus del salt endavant d’Eurofruit no tenen secret: seran la professionalització, l’especialització i l’adaptació a l’entorn i al context europeu i internacional, les que marcaran el seu futur ja sigui juntament amb Sant Miquel o com una fira per si sola en una altra data del calendari firal de Lleida. Des de totes les administracions, i la Paeria la primera, hem d’ajudar al màxim en aquesta proposta estratègica per a tot el territori lleidatà i, per tant, també peça fonamental per al futur de tot el nostre país. L’hem d’ajudar amb recursos i també obrint el diàleg, fent propostes i facilitant el debat per a fer-la cada vegada millor, més competitiva, més internacional i més de referència. Bona fira! 

Setembre 2013