 |
| La intel.ligència d'una persona es mesura per la seva capacitat de conviure amb la incertesa. Immanuel Kant |
Com és natural, a mesura que s'acosta el 9 de novembre, els debats
sobre el procés sobiranista i en concret sobre els avantatges i inconvenients
d'una Catalunya independent es fan cada vegada més freqüents i més intensos.
Hi ha un aspecte, però, que és especialment recurrent i que de ben
segur s'allargarà fins al final de tot aquest procés. Em refereixo al debat
sobre les certeses i incerteses de cara al possible futur d'una Catalunya
independent.
Entenc i comprenc que molta gent que no veu amb especial entusiasme una
possible Catalunya independent demani certeses sobre el que ens trobarem
el dia després. Crec que si un és conscient de la realitat que l'envolta
i del que ha passat en els darrers anys a Espanya, parlar de certeses de
cara al futur en el món de la política i l'economia implica un alt nivell de
temeritat.
La gràcia, i per tant també la desgràcia, del futur és precisament el
grau d'incertesa que sempre comporta. Podem analitzar el passat i viure el
present i fins i tot intentar incidir en el futur, però un grau d'incertesa en
el futur sempre hi serà. A tall d'exemple, recordin la famosa frase d'Eduard
Punset quan va sorprendre l'audiència negant la seva futura mort: jo no em
moriré, no està demostrat.
Aquest grau d'incertesa, però, també pot ser positiu i engrescador si
el present que vivim està ple de certeses negatives. I em sembla que aquest és
el punt en el qual ens trobem ara mateix quan analitzem una mica fredament tot
el procés sobiranista.
Les certeses de tot tipus que hem viscut els darrers anys a Espanya i
les que encara ens toca viure cada dia de mà del govern del PP ens han portat a
un alt nivell de cansament, de desafecció, i de sentiment del "ja n'hi ha
prou!"
Uns sentiments que fan que un canvi radical de plantejament i la
possibilitat de fer un projecte nou entre tot el poble català sigui vist amb
molta simpatia per gran part de la població, malgrat les incerteses que un
procés com aquest sempre porta implícites.
En resum, podríem dir que el debat es mou entre dos postures: ens
quedem com estem o assumim les incerteses d'un canvi?
SEGRE 13/07/2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada