M'encanta aquesta cançó de David Esterri, conegut com: Lo Pardal Roquer. M'agrada per la seva música, però també, i molt, per la seva lletra que descriu perfectament bé aquesta terra a l'oest de Catalunya.
Gaudiu-la!
M'he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s'aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on es creuen els camins dels odis i els rancors
i els destins de les nacions.
Sóc de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets de terra i fang
on el blau del cel és tot el què tenim de mar
penjat en l'horitzó un estel brillarà
enmig de la nit si el cel és clar.
Sóc de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre valls i els aiguamolls.
Regadius, hortes i terra de secà
pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar
esperant l'endemà.
Sóc de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre valls i els aiguamolls.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada