Discurs de comiat a la Paeria de Lleida

El grup municipal de CIU (2011-2015)

Discurs de comiat a la Paeria de Lleida. 24 d'abril de 2015.

Avui a mi també em toca acomiadar-me. I em toca fer-ho en dos aspectes: Acomiadar aquest mandat de 4 anys com a cap de llista i acomiadar-me com a regidor per a tornar com a professor d’alemany a l’EOI.

Haig de dir que marxo molt satisfet en els dos aspectes.

En relació amb el primer i valorant la tasca duta a terme aquests 4 anys per part del nostre grup municipal, haig de dir que tanquem aquest període amb el sentiment d’haver intentat fer tot el possible per a mitigar el màxim les conseqüències d’una crisi econòmica, laboral i social de les més dures que ha hagut de viure la població de Lleida en les darreres dècades.

En aquest sentit hem hagut de prendre decisions i hem tingut actituds que no són gens usuals en el món de la política actual i que no sempre han estat fàcils d’entendre, ni acceptar per part d’alguns.

Com vaig dir fa 4 anys en el primer ple d’aquest mandat, hem intentat ser fidels a la frase de Hermann Hesse: 

Man muss das unmögiche versuchen, um das mögliche zu erreichen

(S'ha d'intentar l’impossible per aconseguir el possible)

I així hem intentat actuar: Que el principal partit de l’oposició doni suport a un equip de govern que té majoria absoluta, no és una pràctica gens habitual en la política exercida en el nostre país. Però nosaltres ho hem fet i no ens ha tremolat el pols a l’hora de fer-ho.

I ha estat així perquè les decisions que hem pres han estat sempre pensades en benefici dels ciutadans de Lleida i no en benefici de cap partit polític i menys de cap persona en concret.

I hem criticat i votat en contra quan hem cregut, segons la nostra opinió, que s’anava en contra d’aquests principis.

En altres països – que sovint agafem d’exemple de bon funcionament i que no han patit ni de lluny una crisi tan devastadora com la nostra – han demostrat reiteradament que no tenen problemes amb fer les anomenades “grans coalicions” (govern + oposició) per tirar el país endavant quan la situació és complicada i dramàtica per als seus ciutadans.

En aquest cas, nosaltres no vàrem rebre cap invitació a formar part  d’una gran coalició, però hem actuat en aquests 4 anys, amb la mateixa responsabilitat envers als ciutadans, com si n’haguéssim format part.

D’aquí s’explica el nostre esforç per ampliar els pressupostos en els plans d’ocupació, pactar pressupostos per alleugerir les càrregues impositives que patien els ciutadans de Lleida per part de l’ajuntament o treballar conjuntament amb l’equip de govern per cercar una solució a la vergonya que pateix des de fa massa anys la ciutat de Lleida amb l’abandonament d’un espai tan emblemàtic i estimat de la ciutat com són les Basses d’Alpicat.

Ens n’haurem sortit millor o pitjor,- això ja ho jutjarà la gent -però de ben cert que ho hem intentat i que no ens hem quedat asseguts a la bancada de l’oposició lamentant-nos mensualment que un món millor per Lleida seria possible.... sempre i quan manéssim nosaltres.

I és que hi ha una cosa que hem tingut molt clara, durant tot aquest període: Si els partits no ens posem d’acord en els moments més dramàtics que viuen els nostres ciutadans, quan se suposa que ho hem de fer? 

La resposta la deixo a les seves mans i també al judici de la població de Lleida.

I tot això ho hem fet, en mig d’un procés de replantejament del nostre futur com a Nació, en el que el nostre grup municipal sempre ha estat al costat del govern de la Generalitat i dels milers i milers de persones que cada 11 de setembre han demostrat que volen un futur millor per a ells i els seus fills en un país nou. Un compromís amb el que hem estat presents i amb el que continuarem estant presents, tant els que es queden a la Paeria, com els que tenim el futur fora d’aquesta Paeria. El compromís amb el nostre país és etern.

En el segon aspecte més personal i que implica que no torni a estar present en el proper mandat municipal, vull començar per demanar disculpes i també manifestar els meus agraïments.

Primer de tot : Demano disculpes a la ciutadania per no haver pogut aconseguir tot allò pel que hem treballat i que hem proposat I per no haver pogut millorar encara més la seva situació, envers les precàries i difícils situacions que molts dels nostre conciutadans han viscut diàriament en els darrers temps.

Fer política és sempre gestionar, un cert grau de frustració, ja que no sempre és pot fer tot, per a tothom i a gust de tots. Com jo he entès la política en aquest sentit i així l’he viscuda , crec que les meves disculpes a la ciutadania, haurien de ser un aspecte inherent a qualsevol comiat que un faci com a polític. Sempre ens quedaran coses per a fer i per a millorar. Per tant sempre ens quedarà algun deute amb la ciutadania.

En l’apartat agraïments vull començar citant a la gent del meu grup de CIU. A tots ells, que des de bon començament van estar al meu costat i que han hagut d’ajudar-me, aconsellar-me i el més complicat de tot haver-me d’aguantar, moltes gràcies!

Moltes gràcies: Humbert, Eli, Txell, Imma, Josep, Toni, Paco, Cristina, Miquel i Bea.

No han estat temps fàcils, però sense vosaltres aquests temps no és que haguessin estat més difícils, sense vosaltres aquests temps complicats haguessin estat impossibles de ser superats! Gràcies de tot cor a tots vosaltres, per haver-los pogut superar junts!

També vull agrair a tots i cadascun de la resta de regidors i regidores del ple, al Paer en Cap i també a tot el personal de la Paeria i a la gent dels mitjans de comunicació la seva actitud i mostres d’afecte que he rebut durant aquest 4 anys.

Ha estat una experiència inoblidable, però com deia

Jakob Bosshart, un escriptor suís:

Erlebnis an und für sich ist wertlos. Es kommt darauf an, was man daraus macht. Wird man durch das Erlebnis nicht größer, tiefer, reiner, so wäre es besser nicht geschehen

(L'experiència en si i per si mateixa no té cap valor. Depèn del que en fem amb ella. Si un no es transforma en una persona més gran, més profunda i més pura, seria millor no haver-la viscut)

 Jo no sé si aquesta experiència de 4 anys a la Paeria, m’haurà transformat tal com diu Bosshart - això ja ho haureu de dir vosaltres - en tot cas el que sí puc afirmar, és que tots i cada un de vosaltres sense excepció m’heu ensenyat – durant totes les estones que hem xerrat, debatut, discutit, discrepat, arribat a acords.... – a conèixer i estimar més a aquesta ciutat i a la seva gent i per tant també a conèixer i estimar més al meu país. 

És un ensenyament, que jo com a professor, valoro moltíssim, perquè sé que és molt difícil de trobar i que jo he aconseguit gràcies a la meva relació amb tots i cada un de vosaltres.

Haver estat un Paer d’aquesta ciutat amb vosaltres ha estat un honor, un plaer i una experiència que com diu Bosshart, espero que em faci millor persona a mi i també ho desitjo per a tots vosaltres.

Espero haver estat un digne paer d’aquesta ciutat.

Gràcies i us desitjo a tots i totes, el millor dels futurs !

Lleida 24/04/2015