 |
| Jugant amb cocodrils Foto: JRZaballos |
Segona part revisada i ampliada de l’article
publicat al diari La Mañana el 9 d’octubre de l’any 2000.
Austràlia és un país amb tan sols 18 milions
d’habitants i una densitat de població de 2 habitants per Km2 i té algunes
dades que són espectaculars. Per exemple; compta amb 150 milions d’ovelles, hi
ha granges – com l’Anna Creek Station – grans com tot Bèlgica. Al Parc Nacional
de Wollemi hi ha el ser viu més antic del planeta: un pi de 150 milions d’anys!
Pel centre d’Austràlia corren “road trains”;
es tracta de camions amb diversos remolcs i de fins a 18 eixos que van a 120
km/h. Si els vols avançar necessites ben bé un quilòmetre per poder fer-ho amb
garanties. Tampoc és estrany veure anunciada a la carretera una ciutat que es
troba a 1.800 km de distància. Es com si a la sortida de Lleida, ens
indiquessin el camí per anar cap a Berlín.
 |
| Perill de cocodrils per tot arreu Foto: JRZaballos |
Això també implica que s’ha d’anar
amb compte per fer benzina. Les distàncies entre dos benzineres pot ser de 200
km. L’anomenat outback australià –
altres li diuen la zona de Never-Never (mai-mai), ocupa la major part del país
i està pràcticament deshabitat per l’home blanc. Hi viuen generalment els
aborígens australians i hi ha zones determinades on només hi viuen ells i s’ho
gestionen pràcticament també tot ells. Hi ha restriccions a les persones
foranies per poder accedir-hi. El 90% de la població viu en les zones urbanes.
 |
| Per carreteres de l'outback australià Foto: JRZaballos |
En relació a la gent, puc dir que malgrat la
mala fama adjudicada generalment pels anglesos, a aquests descendents d’ex convictes,
ens vàrem trobar amb una gent simpàtica que sempre et saluda quan et creues amb
ells o que et pregunten com et va la vida quan entres en una botiga. Es mostren
molts preocupats pel tema del medi ambient. És molt usual que totes les
cisternes dels lavabos tinguin un doble dipòsit d’aigua, per estalviar-la
segons les necessitats. Mantenen una autèntica batalla contra els fumadors i el
consum d’alcohol. Els anuncis de la televisió en aquest sentit són prou
eloqüents: un pare condemnat a presó per haver atropellat una persona sota els
efectes de l’alcohol, plora davant de la seva dona i els seus fills a la sala
del judici, mentre escolta la sentència. No és estrany doncs, que per
l’autopista la gent respecti de manera escrupolosa i a vegades exasperant, tots
els límits de velocitat.
 |
| En el Parc Nacional de Kakadu Foto: JRZaballos |
Tot i que beuen molta cervesa també els hi
agrada força el vi. De fet tenen vinyes en les que hi produeixen excel·lents
vins blancs i negres. Per poder gaudir d’un bon vi sense necessitat de pagar
uns preus exorbitants es pot anar als restaurants BYO (Bring Your Own), o el
que és el mateix: Porta’t el teu vi.
Un pot portar el vi de casa o passar per una bodega i comprar-lo molt més barat
abans d’anar al restaurant. En el restaurant et cobren el dret d’obertura de
l’ampolla - unes 300 pessetes per persona (uns 2 euros) - i et serveixen el vi.
Les copes les posen ells.
 |
| Green Island vist del cel |
El que no resulta tan barat és passar una nit
en algunes de les illes paradisíaques situades a la barrera de corall. Una
habitació en un d’aquests ressorts exclusiu,
que sovint ocupa tota l’illa, pot arribar a costar 100.000 pessetes per nit
(600 euros).
 |
| A la platja de Green Island Foto: JRZaballos |
Nosaltres anem a passar uns dies a Green
Island, un lloc molt més barat però igualment impressionant. Es tracta d’una
petita illa de 32 acres a 26 km de
Cairns al bell mig de la Barrera de Corall. A la illa hi ha un petit hotel de
luxe i el Marineland Melanèsia un petit parc amb animals, aquaris i elements de
la cultura de Melanèsia i que té l’honor d’hostatjar el cocodril més gran en
captivitat: l’anomenat Cassius de 5’48 metres.
 |
| Antic penal de Port Arthur. Tasmània |
Si un no es vol gastar un dineral pernoctant
en algun d’aquests hotels ubicats en petitíssimes illes, pot optar per
arribar-se a Tasmània. És una illa de gran bellesa al sud d’Austràlia, amb poc
turisme i més barata. El nom de Tasmània ha anat lligat durant molt de temps a
les històries més cruels i sanguinàries de les presons de l’època victoriana,
com la de Port Arthur. Ara les restes d’aquesta arquitectura penitenciària del
terror i l’opressió són un atractiu turístic.
 |
| Interior del penal de Port Arthur. Ara museu. Foto: JRZaballos |
A Port Arthur et faciliten saber
si un dels teus avantpassats va ser deportat en algun penal de l’illa i el que
li va passar. Aquest museu a l’aire lliure va ser escenari fa 4 anys – el 28
d’abril de 1996 - de la major massacre perpetrada a Austràlia en l’època
postcolonial. Martin Bryant va assassinar 35 persones i en va ferir 21 més,
abans de ser detingut per forces especials de la policia. Va ser condemnat a
cadena perpetua.
 |
| Anem a Lerida (Austràlia)? Foto: JR Zaballos |
Visitar bé Austràlia requereix segurament més
d’un viatge. El país és grandiós, les distàncies descomunals i les coses a
visitar innumerables. I encara que el país es troba pràcticament a les nostres
antípodes, no es trobaran del tot desconnectats de Catalunya. Prop de Canberra
es trobaran un rètol que els convida anar cap a “Lerida” (llegir el proper
article!) i en algun restaurant els poden oferir “crema catalana”, amb
l’especificació en anglès perquè la gent del país ho entengui: Spanish crème caramel...
 |
| J. Baulenas i jo veient sortir el sol a la barrera de corall Foto: JRZaballos |
En resum un país fantàstic on encara ressonen
sàvies paraules dels aborígens australians: com aquesta: Nosaltres cultivem la nostra terra, però ho fem d’una manera diferent a
com ho fan els blancs. Nosaltres procurem viure amb la terra i ells viure
d’ella. (Tom Dystra, aborigen australià)
Articles relacionats:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada