Lleida a Mauthausen

Jordi Riera acompanyat de familiars i amics

Foto: JR Zaballos 

Amb llàgrimes als ulls i molt emocionat Jordi Riera intentava donar-me les gràcies per les meves paraules davant del monument als republicans morts al camp de concentració de Mauthausen. El seu pare, Josep Riera Borrell, de Montclar (Agramunt), havia mort en aquest camp el 10 de febrer de 1943, i aquest diumenge, després de 70 anys, un representant de la Paeria de Lleida expressava públicament el record a totes les víctimes lleidatanes de Mauthausen i altres camps com els d'Ebensee, Gusen o Hartheim.

Placa a Josep Riera dins del 

crematori de Mauthausen

Foto: JR Zaballos 

Aquest agraïment demostrava que la moció aprovada a la Paeria feia uns mesos era un deute necessari, important i històric envers totes aquestes víctimes. La moció manifestava la solidaritat de la ciutat de Lleida amb totes les víctimes del feixisme i del nazisme i el compromís d'estar presents en els actes del 70 aniversari d'alliberament de Mauthausen. Jo vaig decidir anar-hi a títol personal i vaig proposar a l'alcalde representar la Paeria si ho creia adient. Així ha sigut. I sempre estaré agraït per aquest immens honor que ha sigut representar la meva ciutat en aquest acte. Un acte que ha intentat retornar mínimament la dignitat i el reconeixement a unes víctimes que han estat ignominiosament oblidades per molts governs i institucions durant massa anys.

Monument als republicans 

amb la bandera de Lleida

Foto: JR Zaballos

De la mateixa manera, cal denunciar el tractament interessat i sectari per part de RTVE de la presència del ministre Margallo i el silenci informatiu de TV3, malgrat assistir en aquest acte molts catalans d'Amical Mauthausen, el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou, el delegat del Govern a Viena, Adam Casals, el parlamentari europeu J.M. Terricabras, i jo mateix, representant la ciutat de Lleida. El que va passar ara fa 70 anys i l'augment de l'extrema dreta que viu ara Europa, exigeixen que no hi hagi aquests silencis mediàtics, ni l'oblit per part de les administracions.

Placa a Julio Tomás Codina a Gusen

Foto: Pepa Farrero

I exemples actuals en tenim: com en el cas de Julio Tomás Codina. La família ha pogut col·locar una placa en record seu a Gusen, però al seu poble natal de la Pobla Llarga no ho ha pogut fer. Motiu? La negativa de l'alcalde del PP. 

Recordem! No oblidem! Mai més! Nie Wieder!

SEGRE 17/05/2015

Monument als republicans
al camp d'Ebensee
Foto: J. San Martí

Articles relacionats:
1- Reportatge fotogràfic 70 aniv. allliberament Mauthausen
2- Parlament a Mauthausen davant monument als republicans 

3- Mentir per poder ser. Enric Marco.