Vietnam, guerra i pau

Una cel·la per a presoners vietcongs
Foto: JR Zaballos

Quan viatges a Vietnam una de les visites obligades és la del War Remnants Museum (Museu de Restes de Guerra) a l’antiga ciutat de Saigon, ara oficialment anomenada: Ho Chi Minh City. El museu en sí, no seria especialment remarcable si no fos pel fet de ser uns dels pocs llocs on hi ha força testimonis gràfics i d’objectes vinculats a l’anomenada guerra del Vietnam. Si bé el conflicte ja venia de principis dels anys cinquanta, no va ser fins el 8 de març de 1965, quan van desembarcar tropes americanes a Da Nang, que la guerra va agafar una gran dimensió militar i ressò mediàtic.

Sistema de tortura per a presoners vietcong
Foto: JR Zaballos

El conflicte va començar entre els francesos i els vietnamites al final de la Segona Guerra Mundial quan les autoritats colonials franceses es van negar a pactar amb el líder comunista Ho Chi Minh, que s’avia fet amb el poder. Els francesos van restaurar el poder colonial i van col·locar de cap de govern l'emperador Bao-Dai. L’exèrcit del Estats Units va estar present a Vietnam del 1965 fins al 1973, tot i que la guerra no va acabar fins al 1975. El resultat d’aquesta guerra en la que es van practicar tot tipus d’atrocitats queda molt ben exposat en aquest museu a través de fotografies i de la reproducció d’una presó militar dels americans i vietnamites del sud.

Fotos dels efectes de les armes quimiques
sobre les persones
Foto: JR Zaballos

Les fotos sobre els efectes posteriors a nadons i joves de les bombes i agents químics són d’un horror indescriptible. El museu desgraciadament només explica les atrocitats dels americans i sud vietnamites i no diu res del Vietcong. Van morir segons diuen: 3 milions de persones (2 d’ells civils), 2 milions de ferits i 300.000 desapareguts. Els americans: 50.000 morts i 300.000 ferits. Es van tirar 600.000 tones de bombes. Han quedat afectades per bombes i agents químics 6,6 milions d’hectàrees de terra. Des del final de la guerra moren per aquestes bombes unes 1.500 persones cada any (més de 60.000 persones) i en queden ferides més de 2.000.

Soldats americans torturant un presoner
Foto: JR Zaballos

És evident que amb aquestes dades la ferida de la guerra continua oberta. Però Vietnam ja mira al futur. Aquest país de govern comunista i economia de mercat, evoluciona de tal manera, que molts països capitalistes ja han posat els ulls en ell per invertir-hi.

SEGRE 23/08/2015