Gran Diada 2015


Diada 2015 a la Meridiana (Barcelona)

Article publicat el 12/09/2015, al diari digital: Hola Lleida


Estic, cansat, esgotat i feliç! Acabo d’arribar de la Diada. Els sentiments i les sensacions encara estan força barrejats. Uns i altres s’impregnen de les primeres valoracions i notícies sobre la Diada que vaig escoltant per la ràdio de tornada cap a Lleida. Però malgrat aquesta barreja, hi ha un sentiment que s’imposa sobre els demés a mesura que passen els minuts. És un sentiment d’orgull al comprovar del que són capaços els meus conciutadans, fins i tot, en els moments més complicats. Recordem que són ja quatre grans manifestacions les que portem a les nostres esquenes. Totes elles multitudinàries, festives i cíviques. Han estat manifestacions atípiques que han exigit una gran dosi d’organització i de compromís per part dels assistents. Ho vàrem fer les altres vegades i ho hem tornat a fer enguany encara millor. Les imatges van donar la volta al món i aquesta vegada ho tornaran a fer impressionant a gent de tot arreu. Amb aquestes quatre grans manifestacions dels darrers anys, bona part de la ciutadania d’aquest país ha demostrat estar molt per sobre dels partits i els seus líders. Malgrat tot el que ha passat en els darrers temps a nivell polític, amb silencis insultants o amb negociacions i picabaralles de partit difícilment comprensibles per la ciutadania, la gent, una vegada més ha tornat a sortir al carrer. I ho ha fet de manera massiva, festiva i transversal. Gent de totes les parles, orígens i edats ens hem trobat una vegada més, al carrer, uns al costat dels altres, demanat poder fer un país nou, més just i millor, en el qual, el fet de viure com a català, no sigui vist constantment com una provocació o un perill. No som ni millor, ni pitjor que ningú. Volem ser i viure senzillament com a catalans. Viure sense necessitat de justificar-nos cada vegada que hi ha unes eleccions o negociacions polítiques a l’Estat espanyol. L’esforç i el compromís social que s’ha demostrat en aquestes manifestacions, ha de tenir la seva concreció real a les urnes el proper dia 27 de setembre. Allà serà el moment de comptar vots i escons i de demostrar de manera clara si tothom que s’ha quedat a casa és votant del partit que insisteix en fer-se’ls seus o, si com reiteren des de Madrid molts mitjans de comunicació i contertulians, el tema del independentisme és una ficció d’Artur Mas i TV3. El 27 a la nit la resposta. Mentrestant, deixeu-me gaudir d’aquest sentiment d’orgull i gratitud envers els meus conciutadans!

Comentaris