Jo vull ser normal

Falta encara una setmana per a les eleccions del 27 de setembre i ja he perdut el compte de les amenaces i plagues bíbliques que hauré de patir si voto les opcions independentistes. Mai havia rebut tantes pressions, amenaces i desqualificacions abans d'anar a votar. Han intentat posar-me la por al cos per a aquestes eleccions: el Govern d'Espanya, el Tribunal Constitucional, la Junta de Fiscals, Merkel, Cameron, Obama, el portaveu de la Comissió Europea, empresaris, banquers... A la possibilitat de tenir un projecte polític i social diferent l'han anomenat: lío , broma, delirium tremens , bogeria... Als que creiem que aquest nou projecte pot ser possible ens titllen de: manipulats, insolidaris, defensors de corruptes i, fins i tot, de nazis. Que lluny queda aquella frase que es deia a Espanya en els sagnants anys 80: "En ausencia de violencia se puede defender cualquier opción política, incluso la independencia". Cal tenir memòria! A Catalunya portem defensant una nova relació amb Espanya de manera pacífica, festiva, democràtica i transversal des de fa anys, i tot el que hem rebut fins ara han estat nos, amenaces i menyspreus. Algú a Madrid s'ha preguntat els motius pels quals a Catalunya, amb gent reconeguda pel seny i el caràcter pactista, s'han quadruplicat els independentistes en els darrers anys? Algú pot creure encara que tot això és només una dèria del senyor Mas i TV3? Vist i viscut tot el que ha passat a Espanya en els darrers anys, jo el proper diumenge votaré -sense por- només amb un objectiu: ser un ciutadà normal. Vull ser una persona normal que no hagi de justificar-se constantment pel fet de ser català, i que no hagi de patir amenaces i desqualificacions per voler una cosa diferent. Que s'entengui que, quan parlo català, no ho faig per ofendre ningú. Que no em sento superior, però tampoc inferior, a ningú. I no vull aguantar més el fet que, cada vegada que hi ha eleccions, els partits polítics es guanyin els vots a base de posar-se medalles per ser més o menys durs amb els catalans, com ha passat, passa i passarà al desembre. A partir de diumenge vinent, vull ser -simplement- un català normal. 

SEGRE 20/09/2015