 |
| Poema "Españolitos"de Machado i quadre de Goya "Duelo a garrotazos", representació de "las dos Españas" |
Ja fa algunes setmanes que no escrivia sobre política. He volgut deixar passar un temps per poder agafar una mica més de perspectiva. He estat atent a tot el que s’ha dit i fet en els darrers temps tant a nivell català com espanyol.
Les negociacions per formar govern a Catalunya van ser molt complicades, van deixar molts cadàvers polítics pel camí i van ser motiu d’escarni constant per part de molta gent. Ara ens trobem en una situació semblant a nivell espanyol però amb els discursos evidentment i convenientment canviats. Ciudadanos demanava a Catalunya un front unitari per frenar Junts pel Sí, formació que va guanyar de llarg les eleccions catalanes. Ara, però, Ciudadanos demana al PSOE que qualsevol acord de govern que es pugui negociar amb ells també es faci amb el PP, com a partit més votat! L’objectiu de Ciudadanos, del PP i per desgràcia també de bona part del PSOE, és deixar de banda qualsevol pacte amb Podemos o amb els partits independentistes. Veient aquest panorama, tinc la sensació que després d’anys de duríssima crisi i amb la perspectiva d’una Catalunya que vol endegar un camí propi, aquestes darreres eleccions han deixat al descobert de manera clara una altra vegada las dos Españas de les quals parlava Machado. D’una banda, una Espanya immobilista que fa mans i mànigues per mantenir el mateix status quo econòmic, social i territorial i, de l’altra, una Espanya d’esquerres amb ganes de canviar les coses a fons i uns independentistes que creuen que el món actual pot ser diferent i fer-se millor. Pedro Sánchez, per edat i pel partit que representa, hauria de formar part del bàndol amb ganes de canviar les coses, però a casa seva hi ha encara molta gent massa còmoda dins de l’Espanya de sempre. Em temo que serà molt complicat formar un govern alternatiu al PP i que aquest sigui estable.
Però encara em fa més por que la frase final del poema de Machado acabi fent-se real:
Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.
Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
Una de las dos Españas
ha de helarte el corazón.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada