 |
| M. Rajoy i A. Rivera |
Tornar de vacances i
trobar-te a la televisió un debat d’investidura intentant que Mariano Rajoy
sigui el nou president del govern és d’autèntica depressió postvacacional! Hem
tingut un any políticament complicat i que encara ho serà més. Si s’acaba formant
algun tipus de govern –sigui quin sigui– sortirà extremament debilitat, i si
finalment anem a unes terceres eleccions serà una autèntica vergonya
democràtica. Com ja he escrit altres vegades, continuo veient les dos Espanyes
enfrontades de sempre de les quals parla Machado. Ni els dos nous partits
(Ciudadanos i Podemos) que havien d’acabar amb el bipartidisme i ser la clau de
govern han tingut cap influència. És més, en cada nova elecció van perdent
votants que semblen anar cap al vot útil. També ha quedat clar dins d’aquest
hemicicle de les dos Espanyes que la voluntat majoritària del poble català de
poder decidir el seu futur no importa, ni interessa el més mínim, a una gran
part dels seus representants. PP i Ciudadanos poden acceptar sense problemes que
algú parli de preservar la unitat d’Espanya i la igualtat de tots els
espanyols, al mateix temps que amenaça amb retirar el seu suport al pacte si es
toca un euro del Régimen Foral de Navarra, de les inversions d’AVE a Cantàbria
o de la singularitat de les Canàries. Però ells, i també el PSOE, no poden
acceptar que els catalans decidim el nostre futur en un referèndum i ens
titllen d’insolidaris. S’ha comprovat que una gran part dels catalans tenim un
futur polític molt negre a Madrid. Amb aquest panorama queda clar que només una
gran unitat d’acció a casa nostra i fer els deures pendents el millor possible
són l’única possibilitat d’èxit que tenim. El primer deure és aquest proper 11
de setembre. Aquest 11-S hem de tornar a sortir al carrer de manera multitudinària,
festiva, pacífica i democràtica per demostrar el que volem i pel que
treballarem en el futur. Després vindran altres proves complicades, on els
nostres polítics esperem que estiguin a l’alçada. Però el que hem de tenir clar
és que el futur el tenim a les nostres mans i que els reptes més grans a
resoldre els tenim a casa nostra i no a Madrid.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada