 |
He llegit
amb curiositat el llibre que Juan Pablo Escobar ha escrit sobre el seu pare:
Pablo Escobar, mi padre (editorial Península i també a Planeta). S’ha publicat moltíssim sobre
aquest poderós narcotraficant del càrtel de Medellín. Ho ha fet gent que el
coneixia o que va estar sota les seves ordres, però vaig creure que la visió
que podia donar el seu fill sobre el que passava en el dia a dia dins d’aquesta
família seria un punt de vista molt interessant. I així ha estat. La lectura és
àgil i amena. La primera part explica de manera detallada les negociacions que
van dur a terme ell i la seva mare per fer front a les indemnitzacions que
demanava el càrtel de Cali a canvi de no matar-los i també les disputes
d’autèntics voltors amb la resta de la família per arrambar amb el que quedava
de l’imperi econòmic d’Escobar. Després, el llibre és una muntanya russa
constant de moments àlgids del seu pare i dels moments més complicats. De
moments en què la disbauxa econòmica i de luxes era indescriptible, fins als
moments en els quals la seva mare els havia de fer alguna cosa de menjar per
poder estar amagats alguns dies en alguns dels molts refugis que tenia. El
llibre també explica les vinculacions entre el narcotràfic, la política
colombiana, els moviments guerrillers com l’M-19, les FARC, els Sandinistes de
Nicaragua o Cuba. Pablo també explica molt bé el que va preocupar més al seu
pare: ser extraditat i jutjat als Estats Units. Centenars de persones van morir
per aquest fet. El seu pare va fer tot el possible per forçar el govern a fer
lleis que impedissin l’extradició. Van morir polítics, jutges, policies i
centenars de persones innocents producte de cotxes bomba que volien atemorir la
població i forçar el govern a negociar. Ara Pablo Escobar fill ha decidit viure
una vida tranquil·la i denunciar tot allò que ell va viure en primera persona.
Però mentre alguns llegim el seu llibre, que és dur, directe i avisa dels
perills de voler ser ric a qualsevol preu, la gran majoria mira la sèrie de
televisió Narcos –basada en el seu pare–, on es dulcifica la seva figura i es
transforma en un heroi. El mateix fill ho ha denunciat públicament, però ningú
li fa cas.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada