En aquest article explico la meva vida vinculada a l'ensenyament de la llengua alemanya. Un breu repàs per més de 30 anys plens de grans records i bones experiències.
Resum de la xerrada impartida al INS "La Caparrella" de Lleida, el 18 de maig de 2017, sobre la llengua alemanya.
Conferència realitzada el 18 de maig de 2017 al INS “La Caparrella” de Lleida, dins de la:
Jornada d'Aplicacions didàctiques i metodològiques de l'aprenentatge de la llengua estrangera a l'FP, organitzada pels Serveis Territorials d'Ensenyament de Lleida.
El títol de la meva xerrada que consta al programa de la jornada és el següent:
Aspectes Metodològics i Didàctics en l'Aprenentatge de l'Alemany com a Llengua Estrangera. Joan Ramon Zaballos. EOI de Lleida
En realitat però no és aquest el títol que jo volia posar a la meva xerrada d’avui. Jo havia pensat en un títol més impactant com per exemple:
“L’alemany no es pot aprendre: Possibles solucions.”
Però com tampoc vull desmoralitzar als nostres assistents d’avui, ja que el que pretenc és tot el contrari, prefereixo proposar-lis el següent
“Una aproximació personal al complicat món de la llengua alemanya”
Una aproximació personal, que no havia fet fins ara i que crec adient fer davant seu, després d’uns 30 anys dedicats a aquesta llengua.
I a l’hora de preparar aquesta xerrada, m’he quedat sorprès veient les coses amb la perspectiva que em donen aquests més de 30 anys vinculats a la llengua alemanya.
Primer de tot ha de quedar una cosa clara quan parlo de mi i de la llengua alemanya:
La llengua alemanya ha estat i és per a mi un hobby!
I la veritat és que això és un privilegi del que en sóc plenament conscient i del que miro d’extreure el màxim de plaer i de benefici.
He mirat de fer realitat el que deia Antonie de Saint-Exupéry:
Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat
Comencem amb la xerrada. Els parlaré dels següents temes:
1. D’on surt aquest professor d’alemany?
2. Com és la llengua alemanya i com són els alemanys?.
3. On m’ha portat l’alemany?
4. Com veig el futur?
D’on surt aquest professor d’alemany?
Sóc una persona molt poc apte pels idiomes! Suspenia anglès i llatí quan anava al institut. Hem van recomanar des del centre educatiu fer ciències i oblidar totalment el món de les “lletres” i els idiomes.
Però un fet puntual canvia radicalment la meva vida: Un any abans de triar la carrera em compro per causalitat el llibre: El último verano de Klingsor, de Hermann Hesse, perquè m’agradava el títol i la portada.
Amb la seva lectura s’obre un nou món per a mi que em porta a llegir amb molt interès altres obres d’ell i d’altres autors en llengua alemanya: Thomas Mann, Kafka, Musil...
Prenc la decisió d’estudiar filologia alemanya a la Universitat de Barcelona. Estic convençut que si no estudio en profunditat la llengua i la cultura alemanya, mai podré arribar a entendre ben bé tot allò que s’amaga darrera d’aquesta llengua.
Els companys d’estudi universitari d’aquella època eren majoritàriament, nois i noies amb pares o mares alemanys o estudiants que provenien dels col·legis alemany o suïs. Això em va col·locar en una situació de desavantatge que segurament em va motivar encara més a conèixer aquesta cultura.
Com és l’alemany?
L’alemany és una llengua important, amb uns 100 milions de parlants. És la segona llengua amb articles a Wikipedia.
Per què l’alemany diuen que és difícil?
Motius bàsics:
1. Hi ha 3 articles diferents segons les paraules: masculí, femení, neutre i plural. S’han d’aprendre per poder declinar correctament.
2. Possibilitat d’ajuntar paraules. Casos de fins a 80 lletres i que dificulten força la traducció. Una curiositat: La més llarga però és la proteïna Titin (Titina) que en té: 189.819
3. Hi ha molts verbs amb prefixes separables, una característica que no tenim ni en català ni en castellà.
4. Sistema preposicional complicat en relació al català o castellà: les preposicions castellanes i catalanes: a, en, per exemple, en alemany poden tenir moltes opcions diferents segons el lloc on es va o on s’està.
5. Hi ha 4 declinacions (nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu), segons funció a la frase o regència del verb.
6. Força casos irregulars i molts dialectes gens fàcils d’entendre.
Hi ha coses però que són força fàcils en relació al català o al castellà:
1. La fonètica del alemany no és massa complicada. Quan la gent parla Hochdeutsch (alemany estàndard), el podem entendre molt bé.
2. El sistema verbal és força senzill i s’assembla bastant al català a l’hora de parlar en passat.
3. Hi ha – com en català – força diferència entre l’alemany parlat (més senzill) i l’escrit (força més difícil).
En resum:
La dificultat de la llengua alemanya fa que quan parlem en aquesta llengua, sempre estiguem sotmesos a la possibilitat de fer errors. És una cosa que hem d’acceptar i saber gestionar. Això s’ha d’assumir com un repte i una motivació per voler aprendre cada dia una mica més.
La llengua alemanya a diferència del que molta gent es pensa, és una llengua que pot sonar molt dolça i suau. Escolteu sinó Stille Nacht cantat per Helene Fischer
Però també una cançó en alemany ens pot posar la pell de gallina quan l’escoltem en un espai obert, ple de gent que s’apunta també a cantar-la. Escolteu la cançó Steigerlied (cant miner de la Conca del Ruhr) i Bochum de H. Grönemeyer.
On m’ha portat l’alemany?
Malgrat totes les dificultats de la llengua per algú que no la va poder aprendre de petit, vaig decidir estudiar filologia alemanya.
Vaig acabar la carrera, i vaig treballar de recepcionista en un hotel a Lloret de Mar. Després vaig poder marxar a Alemanya, gràcies a obtenir una plaça com Assistent de Llengua Estrangera a Würzburg (Baviera). Van ser un any i una experiència magnífics!
En tornar trobo feina en una empresa alemanya de la que m’auto-acomiado als dos dies. No havia estudiat la llengua alemanya per a traduir fullets informatius de maquinaria de construcció!
Treballo en diferents acadèmies donant classes. Entre elles a la SEAT, ja que va ser a l’època en que va ser comprada per Volkswagen. Donava classes d’alemany als espanyols i espanyol als directius alemanys.
Fins que un dia m’arriba informació d’una plaça d’interí d’alemany a l’EOI de Lleida, una ciutat en la que no hi havia estat mai... Faig la prova de selecció i em donen la plaça. A Lleida ja hi porto 30 anys i amb tot aquest temps he passat d’interí a director del centre.
Aquesta situació em porta a fer la següent reflexió amb el pas del temps. La meva vida, de fet a anat d’un extrem a l’altre:
1. Jo he passat de suspendre anglès i llatí a l’escola a ser catedràtic d’alemany d’EOI.
2. Vaig descobrir el primer llibre de Hermann Hesse que em va canviar la vida i més tard, becat pel Consell d’Europa, vaig anar a la seva ciutat natal i vaig conèixer el seu fill Bruno.
 |
| Amb Bruno Hesse a Calw el 1992 |
3. Jo vaig dir que mai aconseguiria ser professor d’EOI i després de estat director d’una i President de l’EOICAT (Associació de Professorat d’EOI de Catalunya)
4. De quedar impressionat de petit en la visita del Camp de Concentració de Mauthausen feta amb els meus pares, a fer-li el favor a l’alcalde de Mauthausen de traduir davant dels assistents, la seva xerrada en la inauguració al monument a Anna Pointner. La dona que de manera molt valenta, va guardar els negatius de les fotos que Paco Boix treia del camp.
5. De fer la primera jornada a Lleida de cultura alemanya per mirar de fomentar l’interès per aquesta llengua i cultura a rebre la medalla del Goethe-Institut, en reconeixement a la meva tasca de promoció del alemany.
 |
| El Goethe Medaillon que vaig rebre al 1994 |
6. De viure en primera persona les pors i angoixes de creuar el Mur de Berlín intentant passar una carta a veure la seva caiguda i emocionar-me ara quan em toca explicar-ho a classe.
Però una de les coses de les que em sento més orgullós és el següent:
Em sento molt orgullós de tots aquells alumnes que he tingut i que després han passat a ser professors i professores d’alemany a instituts o a la mateixa EOI i d’altres alumnes amb els que mantinc encara l’amistat malgrat portar molts anys fora del centre. L’alemany m’ha unit amb uns i altres d’una manera especial al llarg del temps. Una situació i experiència impagables!
Com veig el futur?
Ja he anat dient des de fa molts anys que la tecnologia i tots els seus avenços ens farien replantejar i canviar el nostre sistema d’ensenyar les llengües. La meva darrera visita a la Fira Learntec a Karlsruhe, dins del projecte Erasmus Plus en el que està l’EOI de Lleida, m’ha donat la raó de manera clara i contundent. Els aspectes més mecànics de l’ensenyament de llengües el poden fer de manera ràpida, còmode, versàtil i força barata les màquines i la nova tecnologia.
Quina alternativa tenim doncs?
O ensenyem alemany - o qualsevol altre llengua - amb la voluntat de donar-hi VALOR AFEGIT o la nostra feina la podran fer molt aviat les màquines de manera més còmode, ràpida i barata.
Hem de fer l’esforç d’ensenyar les llengües amb sentiments i emocions. En aquest àmbit cap màquina - de moment - ens podrà guanyar el terreny. Les màquines no s’emocionaran explicant el Mur de Berlín o se’ls posarà la pell de gallina escoltant Stille Nacht en la versió de H. Fischer o Stiegerlied de H. Grönemeyer en el camp del Dortmund, com em passa a mi.
O un altre exemple que em dut a terme a l’EOI de Lleida: L’Oktoberfest és una festa que sedueix a la gent i que impressiona quan la veus a la televisió. No tothom pot anar-hi, doncs perquè no portem la festa a Lleida i la fem gaudir als nostres estudiants? Dit i fet. Ara ja és una festa tradicional a l’EOI que motiva l'alumnat d’alemany i que serveix d’atracció a possibles nous estudiants.
El que expliquem amb passió i sentiment, és molt possible que s’aprengui amb passió i sentiment. I això al final és indestructible i imparable.
Per tant, com deia Antonie de Saint-Exupéry:
Si vols construir un vaixell, no comencis tallant la fusta i distribuint la feina. Primer transmet als teus homes l'anhel de la mar lliure i oberta
Però a mi m’agradaria donar-hi el tomb a aquesta frase i ajustar-la a la xerrada d’avui, com a final a les meves reflexions sobre la llengua alemanya.
Si vols que el teu alumnat aprengui una llengua, no comencis a fer-los memoritzar verbs irregulars o regles gramaticals. Evoca primer a tot ells allò de nou i fantàstic que descobrirà i viurà quan parli aquesta nova llengua.
Moltes gràcies!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada