Jugant amb foc

Anormalitats démocratiques al 2018
Noto que després de les eleccions del 21-D les coses s’han enrarit més que no pas s’han arreglat i també un augment de l’emprenyament de molts catalans. Les eleccions del 21-D, orquestrades des de mil bandes per fer que Cs, amb PP i PSC, pogués governar els propers anys i així desmantellar peça a peça tota la Catalunya construïda els darrers anys, no els van sortir bé. I per a sorpresa de molts, els independentistes tornaven a guanyar i proposaven l’exiliat Puigdemont de nou com a President de la Generalitat. Així va arribar el famós “bany de realitat” de què parlaven els constitucionalistes. Però el bany els va deixar més glaçats a ells que als independentistes. La majoria silenciosa havia votat, la participació era altíssima, s’havia pressionat els votants per terra, mar i aire de l’infern que suposaria votar els independentistes, però malgrat tot, la majoria de gent va tornar a votar independentisme i es va tornar a tenir majoria absoluta. Però per a gran part del poder polític, econòmic, mediàtic i judicial, el poble català es va tornar a equivocar amb el seu vot. Ara, en lloc d’acceptar el resultat democràtic i posar-se a cercar possibles solucions amb els polítics escollits, tornem a sentir amenaces i prohibicions. Després de les eleccions ens trobem l’Estat i els partits de l’oposició fent tot el possible, per impedir que Puigdemont sigui investit de nou president de la Generalitat i mantenint a la presó els Jordis i exmembres de l’anterior govern. El missatge que s’està donant als votants amb aquesta continuada actitud política és d’una perillositat brutal que alguns no volen veure. L’emprenyament de molta gent ara és per comprovar que votar democràticament no serveix per a res si el resultat no és el que volen els poders fàctics. Però també veient com fer les coses pacíficament et pot portar a la presó, encara que la violència l’exerceixin uns altres. Que la gent acabi veient que les eleccions democràtiques no serveixen per solucionar els problemes polítics, és jugar amb foc. I aquesta perillosa desafecció va en augment. Algú està disposat a posar-hi fre i negociar d’una vegada? Practiquem la democràcia i la negociació o continuem actuant com talibans de la constitució? Fem el foc més gran o l’apaguem?

Comentaris