Lo Roser de Ponts

Cartell de Lo Roser d'enguany

Si el proper diumenge – 30 de juny – no saben què fer, els recomano arribar-se a Ponts i gaudir de la festa del Roser. Ponts celebra també una festa molt coneguda: el “Ranxo”. El Ranxo té lloc a l’època de Carnaval i la festa del Roser és sempre el primer diumenge desprès de Corpus. El Ranxo és la festa gran de Ponts i un autèntic aparador de cara a l’exterior que atrau molta gent. Lo Roser, en canvi,  és una festa més interna de ciutat que fomenta una societat més transversal i cohesionada. L’evolució de la festa al llarg dels anys i la incorporació en els balls de nens i nenes així ho demostra. La festa del Roser té els seus orígens en les festes paganes que se celebraven a la primavera. La Contrareforma del segle XVI acaba cristianitzant la festa desprès que es guanyés la batalla de Lepant per intercessió de la Mare de Déu del Roser. La primera confraria del Roser es crea a Barcelona el 1222, però passen a ser molt més nombroses a partir del 1571, època de la qual data també la de Ponts. La festa té una característica important que la fa única i especialment interessant: les que han portat i porten el pes de tota la festa – organització, monitores dels balls... – són les dones. Els homes han tingut i tenen a la festa un paper secundari. La festa la lideren les “majorales”: dos solteres i dos casades. Aquest privilegi només es pot gaudir una vegada i, per tant, cada any es produeix durant la festa el canvi de majorales. La festa, tal com ho explicava el seu principal coneixedor, defensor i etern majoral; Manel Gabriel, ha anat evolucionant de més religiosa a més popular i festiva, amb gegants, capgrossos i molta gent amb vestits tradicionals, principalment nens i nenes. La festa comença amb el Toc de l’Albada a les 6 del matí, a les 8 el Rosari de l’Aurora, a les 12 la missa amb la benedicció de roses i traspàs de càrrecs. A les 13 h. el famós ball de la festa: el Ballet de Déu. A la tarda es continua amb una visita a la Verge i a les 18 h. el final de festa amb les danses populars ballades tants pels infants com per les majorales i els majorals. Us recomana aquesta festa tradicional, familiar i diferent en un poble que ha fet de l’hospitalitat el seu lema: A Ponts: parada i fonda!Bona festa!

SEGRE 23/06/2019