Visitant Txèrnobil

Entrada a la zona 30 de Txèrnobil
Foto: JRZaballos

El guia apropa el comptador Geiger a ras de terra i diu: aquí hi ha una radiació 20 vegades superior al normal. Ens trobem al costat de l’anomenat bosc vermell, un bosc situat a10 km del reactor que va explotar. EL bosc porta aquest nom pel color dels pins cremats per la forta radiació que van rebre. El guia ens avisa que estiguem pocs segons en aquest lloc i fem camí cap a Prípiat, principal ciutat afectada per una explosió al reactor n. 4 de Txèrnobil. El 26 d’abril de 1986 explotava un reactor situat a uns 100 km de Kíev. Va ser una explosió equivalent a 400 bombes atòmiques i els primers dies es va amagar l’accident a l’opinió pública. La notícia no va sortir als mitjans de comunicació mundials fins que no va arribar el núvol radioactiu als països escandinaus i aquests van trucar a Gorbatxov per preguntar que estava passant.

Objectes abandonats a Prípiat
Foto: JRZaballos

Jo en aquells temps vivia a Würzburg (Baviera), que va ser una de les zones més afectades d’Alemanya. Recordo com van retirar totes les fruites i verdures dels mercats i es va prohibir sortir a l’exterior als alumnes durant les pauses. Ara es pot visitar Txèrnobil si prèviament has fet arribar el teu passaport i tens l’autorització. Et fan signar una sèrie de papers i autoritzacions i el guia vigila de prop que tothom segueixi les instruccions més importats: portar roba que tapi tot el cos, no tocar res amb les mans, no asseure’s a terra, menjar i beure només dins del vehicle i no fora i no entrar en cap edifici. Es visita la parcialment abandonada Txèrnobil que està dins de la zona 30 (a 30 Km del reactor) i que és on hi ha el primer control policial.

Entrada a la zona 0 de Prípiat
Foto: JRZaballos

Desprès s’entra a la zona 0 (10 km al voltant del reactor) i es visita la ciutat totalment abandonada de Prípiat. Una ciutat, ara, presa per la vegetació i els arbres i en procés constant de degradació. Els objectes abandonats de tot tipus, demostren les presses amb les quals es va abandonar la ciutat. Una ciutat fantasma atacada per un enemic invisible. Un enemic invisible que va provocar al llarg del temps milers de morts, milers de desplaçats i un cost a hores d’ara d’uns 300.000 milions d’euros. El reactor n. 3 va estar a punt també d’explotar, si no arriba a ser per la feina suïcida dels anomenats “liquidadors”. Si això hagués arribat a passar, avui, possiblement ,vostès no llegirien aquesta crònica.