Auschwitz


Passat i present a Auschwitz
Foto: JRZaballos
Dilluns es van celebrar 75 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz. He visitat tres vegades el camp i he comprovat que de la primera visita, ara farà 31 anys, fins a la darrera el 2017, les coses han canviat força. L’impacte de la primera visita va ser brutal. Al camp hi havia molt poca gent, tota la zona estava tan abandonada que semblava que feia poc que aquell camp havia estat ocupat. En la darrera visita, vaig tenir més sensació de parc temàtic que de lloc de record i reflexió. Tot preparat per a rebre milers de turistes, gent fent cua per a fer-se una selfie en els llocs més emblemàtics i alguns grups de persones actuant com si estiguessin en el tren de la bruixa. 

Milers de sabate. Auschwitz
Foto: JRZaballos

Malgrat aquesta evolució en la visita del camp, opino que una visita a Auschwitz hauria de ser obligatòria per a tots els ciutadans europeus. Sóc dels que creuen que hi ha un abans i un després d’Auschwitz en la civilització occidental. El comentari del filòsof Theodor Adorno “després d’Auschwitz escriure poesia és un acte de barbàrie” reflecteix el que vull dir. S’han escrit molts llibres sobre persones que van viure en el camp. Molts d’aquests llibres intenten donar una visió propera del que passava allà, però sovint els artificis literaris, les empaties o fòbies sobre els personatges, distorsionen la realitat i la brutalitat del dia a dia.

Entrada al camp d'Auschwitz
Foto: JRZaballos

En aquest sentit, deixant a banda la imprescindible trilogia de Primo Levi, recomano una lectura: Vengo del crematorio de Auschwitz. Conversación con Henryk Mandelbaum.Expresoner i membre del Sonderkommando d’Auschwitz. Un llibre amb preguntes directes i fins i tot incòmodes i amb respostes que no ens deixaran indiferents. Aquí no hi trobarem voluntats literàries, només realitat pura i dura. Una realitat que ens porta a veure que l’horror més gran dissenyat i construït per l’home va funcionar gràcies a gent normal i corrent. Que el mal pot tenir diferents cares i la necessitat de sobreviure, actituds impensables. Però, sobretot, que les bases que van crear Auschwitz no són tan irrepetibles com ens podem pensar.
Recordem la guerra de l’ex-Iugoslàvia, pensem en l’augment de l’extrema dreta a tot Europa, Espanya inclosa. No oblidem Auschwitz!

Un dels vagons en els que arrivaba la gent al camp de Birkenau.
Foto: JRZaballos
Crematoris. Auschwitz
Foto: JRZaballos
Torre de vigilància. Auschwitz
Foto: JRZaballos
Vies de tren a Birkenau.
Foto: JRZaballos
Vista de Birkenau.
Foto: JRZaballos

Comentaris