Preparin l'estómac!


Aquest Covid-19 ens està fent viure coses impensables fa només unes setmanes. A l’article passat ja vaig comentar de manera irònica la quantitat de coses rares, incongruències i absurditats patides des del març. La cosa, però, va in crescendo, i temo que hem de preparar-nos per veure coses encara molt més difícils de digerir. És molt indigest per a mi, per exemple, veure com ara són la dreta i l’extrema dreta els que surten en defensa de la llibertat d’expressió i dels drets i llibertats de moviment de les persones. I, per certificar que això és cert i no un fake polític, sigui la Guàrdia Civil qui, tota orgullosa, surti a confirmar que fan la feina bruta de parar els crítics del Govern de PSOE i Podem. Costa també de pair veure que quan a Catalunya es va parlar de sectoritzar els confinaments es van sentir els improperis contra Torra d’aquí a Wuhan. Los virus no entienden de fronteras va ser el lema nacional durant dies. Després hem comprovat com s’han establert zones i provincias quan ho han considerat oportú. És a dir, que el virus, segons com, quan i per a qui, sí que té fronteres, però dit pels catalans es veu que és sempre immoral. També em costa de tirar avall el plat de moralina a la española que diu que és immoral si algú creu que una Catalunya independent podria gestionar millor aquesta crisi però que, alhora, diu que és molt lloable gastar-se diner públic per dir que només tota una Espanya unida sortirà endavant. I ja el més complicat de digerir és veure com un dels polítics més importants actualment, Miquel Iceta, del PSC, comparteix l’opinió de l’escriptor J. Cercas, que diu que el va afectar més el que va passar el 2017 a Catalunya que els 26.000 morts per la pandèmia. Demanar votar democràticament es veu que és més greu que el fet que 26.000 persones morin en poques setmanes per un virus. A més, comprovem com l’esquerra progressista espanyola i els seus intel·lectuals queden ben callats davant aquestes afirmacions que, a la inversa, implicarien acabar al jutge. Aquest és el nivell polític i ètic que ens toca empassar actualment. Per a mi, no hi ha prou vòmit per digerir-ho. Sembla, però, que només som al començament. Preparin els estómacs; vindran coses encara molt més difícils de pair.

Comentaris