Jordi Pujol i els iogurts


En un article anterior ja avisava que havíem de preparar els nostres estómacs per digerir coses molt greus. I els fets van demostrant que no anava mal encaminat. Aquesta setmana hem vist com el Congrés tombava la possibilitat d’investigar els negocis opacs del rei emèrit. Fins i tot el PSOE que presumeix de ser tan progressista hi votava en contra amb PP i Vox. Podem, per no quedar enrere, ha dit aquesta mateixa setmana que tampoc fa falta investigar Felipe González i les acusacions de la CIA implicant-lo en la creació del GAL, ja que, segons ells, “tots sabem què va passar”. En resum, el partit que es considera més d’esquerres de les darreres dècades i hereu del 15-M justificant i tapant els crims d’Estat. Realment increïble, sí, però la cosa encara continua. Després que el PSOE reconegui que hi ha policia patriòtica i que la Guàrdia Civil fa informes que no s’ajusten a la realitat ara també hem sabut que ells i la Fiscalia van passar per alt el testimoni clau sobre la relació de l’imam de Ripoll amb el CNI al sumari del 17-A. I dos cireretes més per a aquest pastís. El TS ha dit que entre la comunitat valenciana i la catalana no es poden escriure en català per ser llengües diferents i han de fer servir el castellà, llengua comuna. I per finalitzar, hem d’estar molt contents, com diu Sánchez, perquè l’Estat repartirà 16.000 milions entre les CA per fer front a la brutal crisi. S’ha deixat de dir, però, que la despesa militar total d’enguany pujarà a 20.000 milions. Apujats els sous als policies, ara tocava tenir content l’exèrcit. Casualitat? Mentrestant a casa nostra ens anem clavant ganivetades polítiques dia sí i dia també entre ERC, JxCat, PDeCAT, CUP... I la puresa ideològica que impera ha fet que ara que Pujol celebrava els 90 anys, es consideri un empestat de per vida qualsevol que s’hagi creuat amb ell o algun convergent alguna vegada a la vida. A Catalunya el cas Pujol i el 3 % duraran tota la vida. A Madrid les responsabilitats per la corrupció reial, la dels expresidents i la de l’Estat caduca més de pressa que un iogurt al sol. Així va tot. Tot aquest odi i bronca interna a Catalunya no la podrien dissenyar millor el CNI i l’Ibex amb l’ajuda d’Aznar. Així qualsevol projecte polític futur per a Catalunya no arriba ni a la cantonada. Bon Sant Joan i nova normalitat!

Comentaris