Història real a Facebook

Matterhorn vist des de Zermatt
Foto: JR Zaballos


El 15 d’abril del 1954 és un dia    fred al Matterhorn. En Joan Camp (30 anys) i l’Antoni Estruch (27 anys), excel·lents excursionistes sabadellencs, es preparen una sopa en una cova que tenen com a refugi tot preparant l’atac a la cima del Matterhorn (4.482 m). Per algun motiu que encara no sabem els dos sortiran de la cova i ja no hi tornaran. L’equip de rescat que sortirà de Zermatt uns dies després avisat per les famílies en vista de la manca de notícies dels joves escaladors trobarà la sopa congelada dins de la cova. A ells no els trobaran i els seus cossos a dia d’avui encara no han aparegut.

Portada de EL Caso. Abril 1954

Article a EL Caso. 14/05/2004

Camí d'escalada al Matterhorn

Zermatt, agost del 2020. He penjat a Facebook una foto del majestuós Matterhorn. Des de la ciutat de Zermatt és una muntanya que es veu magnífica. Poc després rebo un missatge d’una dels milers de persones “amigues” de Facebook, però desconegudes totalment a nivell personal. Mercè Montserrat em pregunta si estic a Zermatt i si li puc fer un favor. Molt sorprès li confirmo la meva presència a la ciutat i li pregunto pel favor. Em demana passar-li una foto de la làpida del seu tiet, Joan Camp, que hi ha al cementiri de Zermatt, ja que ella per desgràcia fa molts anys que no pot anar-hi. Ella, encara a dia d’avui, somnia amb el seu tiet i en el dia de l’accident. Em dóna detalls d’on recorda que es troba la làpida, però per desgràcia no hi ha manera de trobar-la. La Sandra i jo ens passegem per tot el cementiri i veig la quantitat d’alpinistes de totes les nacionalitats i guies de muntanya de Zermatt morts al Matterhorn. Tenen una part del cementiri dedicada a tots ells que impressiona. Li dono les males notícies a la Mercè, que tot i així m’agraeix el meu esforç. Sortim del cementiri. Tot passejant pel centre, veig una petita església amb algunes creus al voltant. No m’hi puc estar. Hi vaig. Amb una zona ombrívola veig una placa que hi diu “...camp...bos...nto...io struch...”, moltes lletres han desaparegut amb el temps, però és la làpida dels dos sabadellencs. L’han canviat de lloc. Hi col·loquem unes flors i li envio les fotos a la Mercè. Quan surto, no puc evitar tornar a mirar-me l’aresta del Matterhorn on van desaparèixer.


Placa de Joan Camp i Antoni Estruch
Foto: JR Zaballos

Placa de Joan Camp i Antoni Estruch
Foto: JR Zaballos

Toma de J. Camp i A. Estruch a Zermatt
Foto: JR Zaballos


Cartell del Matterhorn

Pujant cap al Matterhorn
Foto: JRZaballos


El Matterhorn de cara
Foto: JR Zaballos



Comentaris