Si no ara, quan?

 

Ja estem en plena negociació del nou govern de la Generalitat. Les darreres eleccions han donat pas a un nou panorama polític que, a parer meu, és la darrera oportunitat per desbloquejar de manera tranquil·la la complicada relació entre els governs de Catalunya i Espanya. Abans teníem una polarització que impedia pràcticament qualsevol via de solució. A Madrid teníem un Govern del PP amb M. Rajoy al davant i aquí a Catalunya un Govern comandat per C. Puigdemont i Q. Torra després. Però en aquestes eleccions les coses han canviat. A Catalunya s’ha tornat a votar en clau bàsicament nacional i no social. D’aquí s’explica l’augment espectacular de vots de Vox en detriment de Ciutadans, que fa temps que tira floretes de pacte al PSOE de Madrid i al fet de comprovar que, malgrat l’opinió generalitzada de la mala gestió de la pandèmia tant a Madrid amb el senyor Illa com aquí amb la senyora Vergés, això no els hagi passat cap factura. Al contrari, han sigut les formacions més votades. Els resultats han produït, per tant, una nova posició en el tauler d’escacs: ERC, com desitjava, té la clau per poder fer govern i pot triar companys de viatge.De fet, ERC ja va fer un primer pas i va fer una bona obertura, en donar suport al Govern espanyol “més progressista de la història”. Ara tindrem P. Aragonès aquí i P. Sánchez acompanyat per P. Iglesias a Madrid. Si ara amb aquests perfils autodefinits com a progressistes i amb les promeses d’arribar a grans consensos no es posen d’acord, ja em diran vostès amb quina altra combinació política això seria possible. La pilota és al terrat de PSC/PSOE i ERC, ara ells tenen tota la responsabilitat de desbloquejar la situació i fer real el que han promès verbalment per activa i per passiva. Veurem si ens tornen a mentir o ara la cosa va de veritat.
Mentrestant, Vox a Lleida ciutat ha tret quasi els mateixos vots que la CUP i els Comuns junts. VOX els ha guanyat en tots els barris. Una situació que ens hauria de portar a la reflexió i a barallar-nos menys entre els que volem una Catalunya republicana.

SEGRE 28/02/2021

Comentaris

  1. Amb un PSOE que ja s’ha reafirmat taxativament i rotunda en contra del referendum és una via morta, i ho ha dit amb la boca ben grossa l’endemà de les eleccions. No hi ha camí negociat internament a Espanya. Només tensar la corda fins gairebé trencar-la perquè el panorama internacional intervingui de ple, això és, ras i curt, tirar pel dret. La CUP en aquest apartat sap obrir camí sense tremolar, i gent d’ERC i Junts pressionen sense aturador a Europa i al món. El 52% mereixem avançar i amb Espanya i el PSOE no ho farem pas.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo, ara mateix, tampoc hi crec gaire amb el PSC/PSOE. Massa vegades els fets han demostrat el contrari de les seves paraules. Però com em deia algú: s’ha d’esgotar la via de la paciència... Ara ja em passat la fase Puigdemont i Junts a la Generalitat. Ara hi haurà ERC marcant el ritme. Veurem com juguen les cartes abans que la paciència de la gent s'esgoti!

      Suprimeix

Publica un comentari