Un dels llibres que he llegit durant el confinament ha estat: No diguis res (Edicions del Periscopi) de Patrick Raaden Keefe. El llibre, producte de 4 anys d’investigació i més de 100 persones entrevistades, explica el conflicte de l’IRA a Irlanda del Nord, els anomenats The Troubles.
Agafant de punt de partida el segrest per part d’uns homes encaputxats de Jean McConville el desembre de 1972, Raaden ens va introduint en el complex i violent món de l’IRA, el Sinn Féin, els Unionistes, la policia i l’exèrcit britànic. Aquesta mare de 38 anys i amb 10 fills va ser trobada morta molt temps després.
Thank you for watching
Ella va ser una de les més de 3.500 persones que van morir en aquest conflicte. En el llibre hi ha molts testimonis que es van gravar en secret (les cintes es van depositar al Boston College dels EUA) i que són els que donen una visió més humana i directa del gran drama que es va viure a Irlanda del Nord.
És impactant llegir com algunes persones es transformen en poc temps, de ser grans companys i col·laboradors del mateix projecte polític a ser capaços d’assassinar aquests propis companys. Tot per ordres de tercers que han determinat que la persona en qüestió s’ha desviat massa de la línia marcada o passar a ser considerada un traïdora.El llibre analitza més la part de l’IRA que la part del terrorisme dels unionistes, la policia o l’exèrcit. Tot i així queda demostrada l’actitud brutal del govern britànic a l’hora d’enfocar el problema d’Irlanda del Nord.
Aquí es torna a demostrar que fins i tot una democràcia consolidada i exemplar per a molts com l’anglesa no va tenir cap mirament a l’hora d’actuar contra els membres de l’IRA i els seus seguidors. Per la defensa dels interessos de l’Estat es va acceptar fer de tot i es van tancar els ulls quan feia falta.
El tràgic Divendres Sagnant a Derry l’any 1972, en el qual 13 persones van morir a mans de l’exèrcit (entre elles 6 menors) i 26 van ser ferides amb bales, o els 10 morts per vaga de fam són alguns exemples d’aquesta violència que va fer servir el govern anglès. Tot el que va passar allà hauria de servir d’exemple de com no s’han d’enfocar els problemes polítics i identitaris entre comunitats.
De lectura obligada, sobretot per als polítics!.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada