El túnel de Sarajevo (i 2)

 

Mapa del túnel de Sarajevo.
Foto: JRZaballos

En l’article anterior els vaig parlar de la situació que es va viure durant el setge de Sarajevo i de com finalment després que l’exèrcit serbi hagués comès crims contra la humanitat com el de Srebrenica, la intervenció militar dels americans a través de l’ONU hi va posar fi. Un bon exemple d’aquest statu quo que comentava i que feia que la situació de setge s’anés eternitzant per a comoditat de les grans potències és el cas del túnel de Sarajevo. Un túnel anomenat pels bosnians com “túnel de l’esperança”. 

Els fets van anar així. Els serbis van aconseguir aïllar totalment la ciutat el 2 de maig del 1992. En vista de les pèssimes notícies que arriben de Sarajevo, F. Mitterrand, el president de França, visita la ciutat el 29 de juny del 1992. Amb la seva visita aconsegueix un acord amb els serbis: els serbis cedeixen l’aeroport de Sarajevo als Cascos Blaus, a canvis els soldats de l’ONU es comprometen a no deixar passar cap bosnià per aquella zona. Així, de facto, el setge continuava, però amb soldats diferents a l’aeroport. El dia 1 de març del 1993, al barri de Dobrinja es comença a fer un túnel que havia de passar per sota de l’aeroport i connectar amb la part exterior de la ciutat. El 28 d’abril a casa de la família Kolar del barri Butmir als afores de Sarajevo i en una zona no controlada pels serbis es comença també el túnel per l’altre costat. El 30 de juny del mateix any ja el tenen acabat després de treballar 24 hores al dia en tres torns. Aconsegueixen en 6 mesos un túnel d’uns 800 m de llargada, 1 d’amplada i 1,5 d’alçada. Per aquí hi passaran 20 milions de tones de menjar, medicines, combustible i també armes. El túnel el faran servir durant aquest temps més d’un milió de persones amunt avall. Ara la casa dels Kolar és un museu on es pot visitar part del túnel. 

Interior del túnel de l'esperança. Sarajevo.
Foto: JRZaballos

Quan vaig preguntar al nostre guia si els Cascos Blaus no van notar res en tot aquest temps, va fer un somriure i va dir: “Segur que sí, però ja els estava bé la situació.” Fins que no va arribar el bombardeig dels americans Sarajevo va sobreviure com va poder amb aquest túnel de l’esperança. Un túnel exemple de Realpolitik i statu quo polític tolerat pels grans estats enmig d’un drama humanitari brutal.

Comentaris