Insultant Anne Frank


Aquest darrer pont de desembre vaig poder fer una visita que tenia pendent a Amsterdam, a la casa museu on es va amagar Anne Frank abans de ser detinguda i enviada a Auschwitz primerament i després a Bergen-Belsen, on va morir de tifus el febrer del 1945 junt amb la seva germana Margot. Aquesta casa on es va amagar Anne és un dels llocs més visitats a Amsterdam. En aquests espais reals es pot comprovar en quines condicions van viure amagades durant dos anys vuit persones: ella, la seva família, la família Van Pelz i Fritz Pfeffer. En aquestes habitacions amagades darrere un armari ple d’arxivadors, Anne va anar escrivint tot el que anava passant cada dia en aquest amagatall fins que el 4 d’agost del 1944 van ser delatats per algú. L’obra en principi portava el nom de La casa del darrere, però després passaria a ser coneguda com el Diari d’Anne Frank, quan l’obra va arribar al seu pare Otto, únic supervivent de la família, al final de la guerra. La figura i l’obra d’Anne Frank són un símbol del que va significar el nazisme a Europa.

En aquest sentit recomano complementar aquesta visió del que va passar a Holanda sota l’ocupació nazi visitant el museu de la resistència (Verzetsmuseum). Un museu del qual vull destacar el sentit crític i de reflexió sobre l’actitud de part de la població holandesa envers el nazisme. Ja m’agradaria que aquí a Espanya es tractés el franquisme de la mateixa manera.

Però en el fangar polític de casa nostra la situació és totalment a la inversa. Aquí hem tornat a veure com es banalitza el nazisme, fent-lo servir de comparació amb qualsevol cosa que passi a Catalunya. Ara ho hem tornat a patir amb el tema del català a l’escola de Canet de Mar.

Que els polítics comparin el que passa a Catalunya amb el nazisme és no només una banalització del que va passar realment a Europa sota el règim nazi, sinó que és un insult directe a totes aquelles persones que van patir directament els efectes del nazisme. Els polítics que es dediquen a banalitzar d’aquesta manera el nazisme, a part d’incultes, insulten les veritables víctimes del nazisme i aplanen el camí cap a la confrontació i l’odi. Ni més ni menys, que la llavor del nazisme.

SEGRE 19/12/2021

Comentaris

  1. Tens raó Joan Ramon subscric tot l'article. I estaràs amb mi que també s'ha banalitzat el franquisme a Catalunya, qualificant de franquista a qualsevol català del segle XXI que no comprés tot l'argumentari del "procés". Un exemple va ser Joan Manel Serrat, a qui van acusar de franquista. No banalitzar les paraules és un símptoma de societat avançada i democràtica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs evidentment tens tota la raó. Les banalitzacions de fets greus de la nostra història estan de moda. La gent no sap o no vol llegir més de les 4 línies d’un tweet. Analitzar i llegir és obrir la porta a tenir dubtes i això ara és tabú social. Joan M. Serrat, al que jo vaig explicar i fer cantar – en castellà – als meus alumnes a Alemanya, té tant de franquista, com jo del Real Madrid. Un altre aspecte és que discrepi d’algunes de les seves opinions, sobre el que ha passat a Catalunya els darrers anys. Discrepar no vol dir – no hauria de voler dir- estar al bàndol enemic. I això ara també esta passant. Sobretot a les files del independentisme. Salut i a veure si discrepo més amb tu que sinó començaré a preocupar-me... ;)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada